“Almodóvar vol que cada moment sigui fresc, autèntic i natural”

J.C.: Aquests tres assistents de vol són com un monstre de tres caps [Carlos Areces i Raúl Arévalo interpreten els altres dos]. Després d'un temps de preparar-los, ens vam adonar que eren personatges molt afectats, no només per l'amanerament, sinó també per les drogues, l'alcohol, la beguda... Almodóvar volia que en el moment més natural perdessin el capteniment i que en el moment de perill fessin allò per a què estan educats els assistents de vol, que és actuar com si no passés res. Quan hi ha més control és quan es descontrolen més i quan hi ha més descontrol és quan estan més controlats.

J.C.: Dins de l'artifici, la teatralitat amb què Pedro Almodóvar impregna totes les seves pel·lícules, ell l'únic que busca és la naturalitat, la frescor i el moment d'espurna del moment. En això és un taliban, vol que cada moment sigui fresc, autèntic i natural.

L.D.: Jo, de totes les pel·lícules que he rodat amb Almodóvar, és en la que m'ho he passat més bé. M'encantava el meu personatge.

J.C.: Pedro Almodóvar sabia on es volia ficar: en un avió ple de testosterona, de ploma, de necessitat, de desig... I ho va aconseguir. Era com el domador de feres dins d'aquest avió. En algun moment la pel·lícula es disparava, i li dèiem: “Pedro, ets conscient del que estàs fent?” Rèiem molt. Ell s'encarregava de frenar-nos.

L.D.: El to ens el marca Pedro, a tots! Vam assajar molt, i va ser divertit: era com assajar teatre.

J.C.: És important tot el que es provoca amb el que dius als altres personatges. Pedro ho equilibra molt bé, perquè en la mirada de l'altre hi ha també el treball d'un mateix. En aquesta pel·lícula treballàvem a molt poca distància l'un de l'altre [està rodada dins un avió de debò], no estàs gens sol, com passa en altres pel·lícules. El to és el que utilitzes en la intimitat, i Pedro el domina molt bé.

L.D.: I s'adona absolutament de tot, no l'enganyes mai. Si ho intentes, t'enxampa.

L.D.: Cada personatge tenia tres vestits, perquè representa que vas amb la mateixa roba en tota la pel·lícula, però no et passaràs unes setmanes de rodatge amb el mateix vestit! Doncs ell s'adonava quan me'n posava un i quan em posava l'altre, era al·lucinant! Controla tots els detalls.

J.C.: És una antena amb cames, s'adona de tot. No t'escapes de la radiació de Pedro.

L.D.: Em va trucar, em va dir que tenia un paper per a mi i em va explicar de què anava la pel·lícula, però jo estava tan nerviosa per la primera frase que no em vaig assabentar de res. Una reacció d'histèria, d'emoció.

J.C.: Sempre et poses nerviós. I ell fa el possible perquè perdis aquest nerviosisme, perquè a vegades et bloqueja. Jo he estat més relaxat en aquesta pel·lícula, però sentia una certa tensió perquè era la meva primera comèdia amb Almodóvar, i jo suposadament tinc l'etiqueta d'actor còmic. I era dels veterans del rodatge, la meva tercera pel·lícula amb ell.

J.C.: Jo vaig arribar a Madrid el 1988. Lola va néixer allà i ha begut els vuitanta. La primera pel·lícula que vaig veure d'Almodóvar era La ley del deseo i em va impactar molt. Després he vist les seves comèdies. Pedro ha canviat, evidentment. Ara es pot permetre fer les pel·lícules que vol fer. Aquelles pel·lícules eren molt fresques i transgressores, el que era políticament incorrecte era acceptat i aplaudit. Ara no te les compraria un distribuïdor. També és cert que és més agradable ocultar, entreveure, que mostrar clarament, i ell juga a això.