El somni dels extremistes

La crisi econòmica, i encara més quan és persistent com l'actual, és una condició si no necessària sí que suficient perquè aflorin els ressentiments i les solucions populistes. Els anys trenta, a Alemanya, però també en molts altres països d'Europa, representa que els culpables de tots els mals eren els jueus. Per tant, la supervivència dels uns exigia la destrucció dels altres. Aquesta era una premissa més que falsa: era malvada. Com fals i malvat és atribuir als immigrants la causa de tots els nostres problemes socials.

A més, l'Holocaust va suposar una gran catarsi en bona part d'Europa. Hi ha països on elogiar l'anterior règim autoritari és motiu de presó. No és certament el cas d'Espanya. En aquests països, els nostàlgics són mal vistos i acostumen a acabar a la garjola. A Espanya són quatre gats, però saben fer soroll.

Però no és aquesta l'extrema dreta histriònica que preocupa i per a la qual cal un antídot. Sobretot perquè l'extrema dreta que sí que és motiu de temença no està reapareixent amb camises pardas ni braços ben amunt, sinó amb un discurs meitat progressista i meitat messiànic i, per sobre de tot, mentider de cap a peus. Aquest és el perill del qual ens alerta el periodista Toni Cruanyes al llibre Un antídot contra l'extrema dreta, mereixedor del premi Octubre d'assaig del 2012.

Cruanyes, amb una àmplia experiència en informació internacional, va decidir interessar-se per aquest fenomen creixent després d'assistir com a periodista a un míting del Front National de Marine Le Pen.

El gran perill d'aquest populisme d'extrema dreta és, segons Cruanyes, que dóna solucions fàcils per a realitats complexes. I, per tant, si mai arriben al poder, les seves solucions són d'impossible aplicació. Una situació que fa albirar el pitjor dels desastres perquè, davant la impotència, quina millor sortida que carregar les culpes en els altres? I en aquest cas torna a ser la immigració. El discurs es retroalimenta i la situació esdevé explosiva. Europa encara no hi ha arribat, però això no vol dir que el perill no existeixi. La fractura de la convivència no és res que s'hagi de prendre de broma.

Però el llibre de Cruanyes no s'alinea amb la ideologia del bonisme, que és una altra manera de tancar els ulls a la realitat. Al contrari. Cruanyes recomana fer un examen sincer i sense prejudicis de quins són els problemes autèntics d'Europa. Si la immigració esdevé una qüestió candent, s'ha d'abordar sense prejudicis i a la recerca de solucions realistes. El llibre analitza les causes d'aquest fenomen creixent, parla del desafiament de l'Islam, del fracàs de la Unió Europea, de l'auge del populisme i del risc de la violència. En una tercera part del llibre s'aporten arguments i accions de resposta, que no ha de ser cap altra que la transparència, l'explicació dels fets sense embuts. Tot això està explicat en un llibre de 180 pàgines, amb un llenguatge amè, periodístic i molt rigorós. Cruanyes hi posa tota la seva capacitat d'anàlisi, que és molta, per orientar-nos i alertar-nos d'un problema que, si s'escapa de les mans, pot fracturar la convivència. Contra el populisme, informació.