Crueltats en una casa de nines

Sota el paraigua de l'Aixopluc, el Teatre Lliure recupera una obra inquietant, que es va poder veure poques setmanes a la Sala Beckett el maig passat, després d'haver-se inaugurat al Festival Lola d'Esparreguera el 2011. Es tracta d'Imatges gelades, una peça amb què el dramaturg finlandès Kristian Smeds debuta a Catalunya (premi de Teatre Europeu a les noves Realitats Teatrals 2011). L'obra es podrà veure fins al 24 de març a l'Espai Lliure. Smeds retrata, en deu escenes, deu quadres que volen mostrar una desena de soledats, tenyides de desesperació i mort.

Qui hagi anat mai a Islàndia de turisme, s'adonarà que el seu àlbum de viatge es limitarà a l'extraordinària natura acompanyada dels companys de viatge, per prendre perspectiva. Passa igual en aquest interessant muntatge de Kristian Semds, amb una direcció molt neta i afinada d'Alícia Gorina. L'àlbum familiar que pretén retratar és només la suma d'unes individualitats que no aguanten el somriure a la càmera, que no saben mirar-se a la cara però que, paradoxalment, necessiten el contacte físic amb desconeguts o els banys de sauna per prendre mesura del seu cos. Anna Alarcón, Pepo Blasco, Mireia Gubianas, Sergi Misas i Maria Pau Pigem interpreten amb aquesta intensa fredor. La nena muda fa de fil narratiu, tot i ser, en realitat, una mena de fantasma, de record. L'escenografia de Sílvia Delagneau també és molt encertada: unes casetes de joguines, boniques però angoixants de dins estant. Amb unes finestres minúscules des d'on es pot espiar la imatge veïna sense ser vist. Quan el gel és odi, l'aigua no s'atreveix a baixar alegrement riu avall. La crueltat és freda i tallant com el glaç.

En un continent massa incomunicat (tot i les facilitats que, aparentment, dóna la tecnologia actual), avui Smeds, és un perfecte desconegut per a la majoria de veïns que mullen els peus a la Mediterrània. En canvi, és una icona al seu país. Ben mirat, poc es coneix de la dramatúrgia finlandesa a Catalunya. La sort ha estat que Gorina (que va fer un Erasmus a Finlàndia el 2005) hagi pujat a escena anteriorment dues peces de Sara Turunen, que és membre del col·lectiu Indi Gest: Puputyttö (La chica conejita) i Pienso en ti y hago las gachas de patata.