LLETRES
carina filella
El binomi perfecte
Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, tots dos escriptors, cultes, catalanistes i liberals, van remoure la vida cultural de Tarragona durant els anys que hi van viure. Un llibre repassa la seva relació
Quan hi van arribar, Tarragona era una ciutat poc dinàmica, ensopida culturalment i amb la pesada llosa del franquisme a sobre. El curs 1972-1973, l'escriptor Jaume Vidal i Alcover –aleshores ja reconegut i premiat– va aterrar a la ciutat com a professor de l'aleshores delegació de Tarragona de la Universitat de Barcelona, l'avantsala de l'actual Universitat Rovira i Virgili (URV). S'hi va instal·lar i va compartir casa seva (al carrer Pin i Soler, primer, i al Pla de la Seu, després) amb la seva parella, la també escriptora Maria Aurèlia Capmany. “Eren un binomi especial: escriptors, cultes, catalanistes, d'esquerres, liberals”, segons apunta Josep Bargalló en el llibre Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, a escena, que acaba de publicar Onada Edicions i que recull les ponències que es van presentar l'any 2011 en unes jornades organitzades pel departament de Filologia Catalana de la URV i l'Ajuntament de Tarragona, coincidint amb el vintè aniversari de la seva mort.
Els dos escriptors no només es van implicar en els estudis universitaris, sinó que van remoure, i de valent, la vida cultural tarragonina. La seva activitat docent continuava fora de les aules i van liderar un grup de tarragonins que van compartir afinitats personals i literàries.
Tarragona, protagonista
El llibre publicat ara, coordinat per Magí Sunyer i Montserrat Palau, explica aquesta relació amb la capital tarragonina, però també s'hi analitza el lligam que van mantenir amb el teatre. “S'hi presenta la figura de dos escriptors catalans importants a la segona meitat del segle XX i que per nosaltres també són una altra cosa: dos persones que es van vincular molt amb Tarragona, i per això Tarragona també és un dels protagonistes del llibre”, segons Jordi Ginebra, director del departament de Filologia Catalana de la URV, que va presentar el llibre a l'emblemàtica llibreria de la Rambla de Tarragona. Per ell, Vidal Alcover i Capmany “eren persones molt singulars, que tenien un magnetisme especial i que no van deixar indiferent a ningú”. Per a bé o per a mal, perquè els dos “tenien un caràcter fort, que sabien molt bé el que volien, i també és veritat que van tenir molts enemics”, segons Ginebra.
En una primera part del llibre s'hi apleguen els treballs de quatre tarragonins que van conèixer i tractar la parella, i que d'una manera o una altra van formar part d'aquell grup d'alumnes, professors, artistes o escriptors joves que van formar un univers al voltant de Vidal Alcover. Joan Cavallé i Josep Bargalló expliquen alguns dels seus records, com també Maria Antònia Ferrer i Josep Anton Codina i Guillem-Jordi Graells. “Per nosaltres, el Jaume i la Maria Aurèlia representaven el país. Eren dues personalitats que venien de fora, amb un prestigi consolidat, i que s'abocaven amb generositat en totes les empreses que se'ls proposava, si allò era en benefici del país, de la cultura, de la llengua o de la literatura”, comenta Cavallé. Els seus primers records de la parella es relacionen amb la clandestinitat política: Vidal Alcover assistint a reunions de l'Assemblea de Catalunya i Capmany presentant el mateix organisme unitari clandestí a Tarragona. I Bargalló també explica la seva experiència: “La d'aquell jove que arriba a la universitat i es deixa seduir per ells; com molts altres, va copsar de seguida que no estaven al davant d'un professor savi i prou, sinó que [Vidal Alcover] era molt més que això.”
Els altres treballs del llibre se centren més en l'activitat teatral. Isabel Granyà tracta sobre els inicis literaris de Capmany. El professor de la Universitat de València Ramon X. Rosselló se centra en la relació de la dona amb el teatre, “que no es limita només al fet d'escriure obres de teatre, sinó que també va ser actriu, directora, escenògrafa, productora..., va contribuir a dinamitzar el món teatral del moment”, segons Jordi Ginebra. Antoni Artigues (Universitat de les Illes Balears) escriu sobre Vidal Alcover a l'Escola de Mestres de Palma. I, finalment, Gabriel Sansano (Universitat d'Alacant) tracta sobre la recepció del teatre de Vidal Alcover: “Una obra l'hi van aixecar amb tots els honors i l'altra li xiulaven. Escrivia el que li semblava”, diu Ginebra.
La relació de Jaume Vidal Alcover amb Tarragona es va allargar fins a la seva mort, el 2 de gener de 1991. Nou mesos després, el 2 d'octubre, també va morir Maria Aurèlia Capmany. Tarragona va ser “la seva altra ciutat”, segons els curadors del llibre, que destaquen que encara avui es pot refermar “la seva vàlua i actualitat”.