Gelabert, mística en versió original

El ballarí Cesc Gelabert reprèn una petita gira del seu darrer treball, que li va merèixer el premi Butaca al millor espectacle de dansa 2012, avui mateix a Sant Andreu Teatre (SAT!). Hi serà fins diumenge, dins de la programació de DanSAT! Gelabert és un obsessiu de la dansa, “part de la nostra cultura, les seves obsessions són el nostre plaer”, sentenciava Bàrbara Raubert a El Punt Avui en una crítica arran de l'estrena al Teatre Lliure d'ara fa prop d'un any. En aquesta gira, que també circula pel País Basc, el ballarí farà estada al Teatre Municipal de Girona (27 d'abril), a l'Atlàntida de Vic (10 de maig) i a Cal Bolet de Vilafranca del Penedès (9 de juny). La mística del ballarí disfruta dels moviments pausats però sobretot projecta desplaçaments amb cames i braços que responen a les línies de fuga dels arquitectes més depurats com Mies van der Rohe.

El moviment que practica Cesc Gelabert arrossega molta memòria, és un gest eteri però que remet a un passat etern. La mística del ballarí inclou també aproximacions amb el públic: s'hi apropa i parla. Amb la seva veu suau, la seva mirada calmada amb alguna picada d'ullet simpàtica i intel·ligent. I una respiració tolerant amb l'entorn.

Gelabert V.O.+ és un treball recopilatori d'algunes composicions que es remunten 25 anys enrere. Tornant a pujar-ho a escena ensenya com el seu llenguatge de la dansa té un pòsit al qual ha estat fidel. En prop d'una hora, Cesc Gelabert pretén potenciar una trobada íntima amb l'espectador, un “heroi” (segons la definició del mateix ballarí) que s'asseu a la butaca amb ganes de conèixer més. Gelabert V.O. + incorpora tres composicions originals (amb música de Borja Ramos) a altres d'anteriors (la més antiga és del 1984) del mateix ballarí. El ballarí i coreògraf proposa donar algunes claus abans de cada peça.

Coreografia, segons Gelabert, és el pacte secret que mantenen el coreògraf i el ballarí. Una esquizofrènia creativa que, assegura, porta amb elegància. Ell mateix, admet, es traeix. Però això no el preocupa gaire: “Si una coreografia és bona, no cal fer-hi res de nou; si la interpretació és bona, tinc la sensació que no hi ha coreografia.” El seu moviment, efectivament, no envelleix.

Cesc Gelabert és pròxim a tothom, si s'hi pot atansar. Acumula 40 anys a sobre de l'escenari (30 amb la companyia Gelabert Azzopardi) però els seus èxits, en comptes d'enaltir-lo, el fan cada cop més humà. El seu cos de quasi 60 anys, encara amb una agilitat envejable, denota una història, una qualitat de moviment. Ho expressava molt clarament en un programa per a gent gran que es reprodueix al programa Actua de TV3, Dansa per a certa i incerta edat (http://www.youtube.com/watch?v=3d73DavuXEY). Busca la manera de connectar i de sorprendre's, sigui amb la gent gran d'aquell taller o amb unes sessions que va realitzar a l'Espai Lliure, Una setmana amb el públic.

Gelabert disposa d'una història íntima però també s'atreveix a fer ressonar amb la gran història de Catalunya. Va aconseguir sorprendre amb una dansa tan arrelada com és la sardana. Va inaugurar el Festival Grec 2011 amb La muntanya al teu voltant, comprovant que el canvi de punt de vista li donava un aire revelador. També la seva visita al món butoh, amb Frederic Amat a Ki, en el Grec de l'any anterior, va sorprendre els mateixos japonesos.

Ara, el SAT! ofereix l'oportunitat de contemplar, com si fos un àlbum de fotos en moviment, les arrels d'un dels ballarins més internacionals de Catalunya. La seva estètica (li agrada cordar-se el botó del coll encara que no dugui corbata) estilitza un cos preparat per respondre als estímuls del seu cor. Que no és poc.