Extraterrestres i hormones

Els llibres de Stephenie Meyer i les pel·lícules que inspiren amenacen de convertir-se en un gènere en si mateixos. La recepta dels seus èxits combina el gènere fantàstic amb una història romàntica molt similar: un triangle amorós format per una noia amb el cor dividit entre dos nois, tots ells molt joves i guapos. Si les històries de vampirs van arrasar a les llibreries i als cinemes, la novel·la The host (L'hoste), publicada el 2008, ja ha obtingut vendes multimilionàries. Veurem què passa amb la pel·lícula, produïda per la mateixa Meyer, amb un pressupost de 44 milions de dòlars, més modest que la mitjana del gènere. Avui s'estrena a l'Estat espanyol i, en les tres properes setmanes, arribarà a una quarantena de països.

Si Crepuscle pren com a protagonistes vampirs i homes llop, sense entrar mai en el gènere del terror, L'hoste s'adscriu formalment a la ciència-ficció, amb un referent clar, La invasió dels lladres de cossos (la idea d'àliens que ocupen cossos humans), i altres de més indirectes, com Un món feliç, d'Aldous Huxley (un món perfecte, blanc i asèptic, que substitueix el caòtic i imperfecte món dels humans) i Els jocs de la fam (també protagonitzada per joves lluitadors i enamoradissos). De tota manera, al que L'hoste s'assembla per damunt de tot és a una creació de Stephenie Meyer, amb poca acció, una trama no excessivament elaborada (ni amb gaire profunditat psicològica o filosòfica) i molt camp adobat amb hormones per expandir la història d'amor a tres bandes, que és el que realment li interessa.

El món està envaït per una raça d'alienígenes de tarannà pacífic però que ocupen els cossos dels éssers humans i n'expulsen l'ànima i la consciència. Un petit grup d'humans es resisteixen a ser ocupats i quan un d'ells, Melanie (Saoirse Ronan), finalment és atrapada, la seva identitat es nega a ser expulsada per no delatar el noi de qui està enamorat. L'alienígena, que s'anomena Wanderer, i Melanie es disputen el control de la mateixa ment, i finalment uneixen esforços per intentar buscar el noi que estima la humana. La cosa es complica quan Wanderer coneix de primera mà les sensacions i passions humanes i comença a interessar-se per un altre noi.

Dos actors més veterans, Diane Kruger (Troia), en el paper d'una alienígena obsessionada per Melanie, i William Hurt (Fills d'un déu menor), el cap dels darrers humans rebels, formen part d'un repartiment essencialment jove, que serveix de mirall per al públic adolescent, a qui va dirigida majoritàriament aquesta pel·lícula. A més de Ronan, la germana petita de Keira Knightley a Expiació i actriu protagonista de The lovely bones, interpreten papers importants Max Irons i Jake Abel (són els dos nois que completen el trio protagonista).

Cal afegir un altre referent important d'aquest film. Andrew Niccol, el director de L'hoste, es va donar a conèixer amb Gattaca, pel·lícula de ciència-ficció de baix pressupost protagonitzada per uns joves Ethan Hawke, Uma Thurman i Jude Law, que va guanyar el Festival de Sitges del 1997. Llavors ja parlava d'un món futur sofisticat i asèptic, sense lloc per al caos, la improvisació i la maldat. Un avorriment, vaja.