D'un altre temps i cinema

El títol Bullet to the head –Una bala en la cabeza– fa pensar en la pel·lícula de John Woo A bullet in the head, però tota coincidència amb el cinema de yakuzas ambientat a Hong Kong és pura coincidència. L'acció d'Una bala en la cabeza passa a Nova Orleans i el punt d'inspiració és una novel·la gràfica francesa d'Alexis Nolent. L'estructura és la de la clàssica buddy movie i, per tant, forma part d'aquell subgènere que es va posar de moda als anys vuitanta basat en històries protagonitzades per una parella de policies que investiguen un cas mentre es barallen entre ells i creen una amistat que va més enllà de les simples necessitats generades des de la feina. El fet que la pel·lícula remeti a un model de cinema que es va posar de moda amb obres de gran èxit com la saga Arma letal no és cap coincidència, sobretot si tenim en compte que l'interès principal d'Una bala en la cabeza no és altre que el de ser una obra malaltissa en què Sylvester Stallone i el director Walter Hill semblen reclamar ser fills d'un cinema cap al qual ja no poden tornar.

Silvester Stallone va tenir el seu gran moment de glòria als anys vuitanta. Acabava de ser Rocky Balboa quan va començar a assumir el paper de Johnny Rambo i d'aquí a ser el protagonista d'algunes pel·lícules dins del gènere de les buddy movies com Cobra (1986) i Tango i Cash (1989). Era el temps en què els actors musculosos ocupaven un lloc a la cartellera i el nom de Stallone era sinònim de cinema d'acció, no sempre de qualitat.

Walter Hill havia aconseguit un cert prestigi amb The Warriors, una pel·lícula sobre la jungla urbana, o amb un western crepuscular sobre els germans James, Forajidos de leyenda. El 1982, Hill va ser el director d'una de les buddy movies més populars i més ben rodades de la dècada, 48 horas. En els darrers anys, Walter Hill s'havia retirat del cinema per convertir-se en pare del western televisiu Deadwood.

La trobada entre Stallone i Hill és, sobretot, la trobada entre dos gats vells que mai havien treballat junts, però que són fills del mateix temps. Stallone mostra en el seu rostre els planxats diversos, mentre que Hill continua filmant amb gran angular i posa en relleu les atmosferes nocturnes. La història té com a protagonista un caçador de recompenses de conducta poc ortodoxa que s'uneix a un policia per tal de lluitar contra un gàngster que ha promès venjar-se del personatge poc ortodox que interpreta Stallone.

La frontera entre el costat bo i el dolent de la llei no fa més que dispersar-se. El vell delinqüent Stallone mostra algunes dosis de tendresa quan intenta preocupar-se per la seva única filla, especialista en el negoci dels tatuatges. En principi ens trobem amb algú que vol tornar a l'acció, però que ja no pot ser l'heroi musculós del passat. Malgrat els seus intents d'anar fins al final, està condemnat al fracàs. També ho està Walter Hill, que sembla haver perdut la força d'altres èpoques. L'estratègia que utilitza Hill és l'economia narrativa, explicar la història de manera molt precisa, no divagar en cap moment i aconseguir que en poc menys d'una hora i mitja veiem un film com els d'abans.