cultura

Fomentar el talent

Les places d'estudis superiors en art dramàtic es triplicaran amb 3 nous centres a Sitges, Sant Cugat del Vallès i Salt, que s'uneixen a Eòlia i a l'Institut del Teatre

Avui, els centres oficials ja donen una titulació vàlida pel pla de Bolonya
La competència vista en positiu: Ser massa crítica posiciona Catalunya
Des de primària, es pot iniciar la carrera de dansa a l'Institut del Teatre

Els centres que poden impartir estudis superiors de dramatúrgia, interpretació i autoria a Catalunya es multiplicaran per tres. De les 96 places que oferia, fins l'any passat només l'Institut del Teatre, es passarà, amb només tres anys, a 326 places de primer curs. En un mercat d'oferta i demanda és lògic que s'amplïi el nombre de places que acullin futurs professionals de les arts escèniques, vista la gran demanda i la, fins ara, limitadíssima oferta. Des de les escoles es vol potenciar el talent dels seus alumnes.

Una raó per entendre perquè hi ha tants pocs centres que poden impartir estudis de grau d'arts és la rigidesa del Ministeri d'Educació i també del Departament d'Universitats. Només un exemple, després d'anys de negociar, han aconseguit que els estudis de grau convalidin amb Estudis d'Espai Europeu, però en canvi, no apareixen reconegudes en els estudis de grau que recull la llei estatal. A l'Estat espanyol, a diferència d'altres països europeus, “els estudis d'art de grau estan als llimbs”, lamenta el director general de l'Institut del Teatre, Jordi Font. I és que, opina, les arts (a excepció de Belles Arts) encara pateixen de la inèrcia d'aquell temps en què els comediants s'enterraven fora del cementiri. El futur centre ESART, a Salt, que vol impartir un grau en arts escèniques, està pendent de l'Agència de Qualitat. Segons el director d'ERAM, Miquel Bisbe, tot i que les institucions veuen de bon ull aquest centre, l'AQU Catalunya els ha denegat per falta de tradició universitària.

El projecte es tornarà a enviar a la mateixa agència per exclamar que, en tot, sempre hi ha una primera vegada. El pla d'estudis el va elaborar el director Xavier Albertí (poc abans de ser nomenat director del TNC). Cal advertir que els estudis d'art no són compatibles amb les condicions que estableix, de manera generalista, la llei d'ordenació universitària: “Les ràtios en estudis musicals, per exemple, poden ser d'un mestre per cada alumne, i això, “en algunes universitats no es pot ni plantejar”. Eliminar aquestes ràtios implicaria perdre qualitat en la formació, evidentment. Àustria és el paradigma de les escoles en què els professionals reconeguts tenen dret i prestigi per impartir classes als alumnes. A l'estat espanyol, no es concedeix aquesta capacitat formativa, si és que els professionals no tenen de la formació adequada per a ser professor universitari. Font celebra que, finalment des de la Ley Orgànica de Educación, la LOE del 2006, s'ha reconegut el valor imprescindible per als graus de les arts: “ja podem ser enterrats en sagrat”, conclou metafòric.

L'Institut del Teatre i l'escola Eòlia (des d'aquest mateix curs) tenen el vistiplau per atorgar títol oficial en art dramàtic amb el vistiplau del Ministeri i el Departament d'Ensenyament. Són estudis superiors que convaliden amb l'Europa del pla de Bolonya.

Diferent és el cas que es preveu a Sitges i també a Sant Cugat del Vallès, que acreditaran el títol a Anglaterra. Es tracta de dos projectes bessons. I és que, segons denuncia Xavier Chalé, director general del grup Montcau, “a l'any 2010 després d'haver fet unes grans inversions a 'Ajuntament de Sitges, per problemes polítics esdevinguts per l'anterior alcalde i el seu equip, conjuntament amb la competència deslleial del nostre exexecutiu Giles Auckland (contractat com a alt directiu per Grup Montcau des de l'any 2008 fins al 2011), el nostre projecte universitari ha tirat endavant a Sant Cugat del Vallès amb nom d'ESART”. Chalé adverteix que Auckland, “qui evidentment té temes jurídics pendents amb nosaltres”, ha desenvolupat una nova proposta formativa que s'ha convertit en l'Institute of the Arts Barcelona, presentada fa unes setmanes oficialment. Si a Sant Cugat del Vallès, ESART University, dirigida per Arthur Bernstein, està adscrita a la BATH SPA University del Regne Unit per desenvolupar vuit llicenciatures en grau d'arts escèniques oficials del Regne Unit i cinc postgraus també oficials, L'IAB de Sitges s'ha associat amb la Norwich University of the Arts (NUA). Al consell directiu de l'IAB hi consta també el director general de la Liverpool Institute for Performing Arts (LIPA) amb Paul Mc Cartney com a benefactor principal i cofundador, com també el de la Rose Bruford College de Londres. Tots els títols tenen el mateix valor, es donin a Anglaterra o a Catalunya, encara que sigui diferent el pla d'estudis.

El director general de l'Institut del Teatre, Jordi Font, no està excessivament preocupat per la possible competència, “benvinguda sigui”. Sí que apunta que l'Institut del Teatre continua sent l'únic centre públic i el que té el preu més competitiu (uns 2.300 euros per curs). Els privats tenen la frontera dels 5.000 euros per curs. Els centres privats, com en els centres anglosaxons, plantegen un “engrandiment dels terrenys d'aterratge dels graduats en art dramàtic, no únicament és l'escenari”, argumenta Font. Bisbe pensa en positiu: “Ser més massa crítica és positiu.” Els posiciona millor, per exemple, en el mercat internacional. Fortià Viñas, membre de l'equip directiu de l'escola Eòlia, confia amb el sistema propi d'ensenyament del centre, que és un tret distintiu, opina: Hi posa un exemple: “Hi ha alumnes que prefereixen estudiar claqué a l'Eòlia que no pas a una escola dedicada exclussivament perquè els genera més confiança. . Eòlia també interessa per la seva vessant internacional: s'hi estudien intercanvis amb escoles d'Alemanya, l'Estat francès o Anglaterra; “això els dóna molta vida”, celebra Viñas.

L'Institut del Teatre, que enguany celebra el centenari, fa temps que està construint un camí més viable per a la dansa. Hi ha una atenció dedicada des de primària (amb el CEIP Oriol Martorell). El batxillerat artístic, es fa al mateix Institut del Teatre, tot i que cal superar una prova d'accés. El camí natural d'aquests nois i noies són un segones proves d'accés per a l'IT Dansa. Aquesta companyia ja ha catapultat uns 120 ballarins arreu del món en els 15 anys d'existència. Només s'hi poden estar dos anys. El superior de dansa (coreografia o pedagogia) permet completar l'itinerari formatiu, sempre a un peu del professional.

I al mercat?
Ben diferent pot ser la mirada si es té en compte la dificultat de trobar un camí estable dels que s'han graduat en interpretació, autoria i direcció. L'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) ja advertia el 2010 a través de l'estudi sociolaboral dels directors d'escena a Catalunya que, per exemple, el 43,4% no havien estrenat cap producció en el darrer any. Però és que el 23,1% no ho havien fet en els dos últims anys i encara un 19,23% no havien estrenat res en tres anys. El 80% dels director declaraven no poder viure de la direcció escènica, i per això, el 90% són pluriempleats amb altres labors vinculades habitualment al sector artístic.El teatre és una eina que serveix per mediació, per a treballar la inclusió social, que té utilitat en el camp psicològic i social. Són camps als que els graduats han de tenir-hi accés per al bé de la comunitat. Efectivament, el president de l'AADPC, Joan Maria Gual, també aventurava la necessitat que aquell gran nombre de directors graduats però sense feina a escena pogués resituar-se en els crèdits de teatre dels instituts, per exemple, un altre camp que està vetat, a hores d'ara per la reguladíssima i arbitrària LOE.

Amb música pop inclosa

A Sitges, despleguen vuit programes impartits en anglès

L'Institute Of The Arts-Barcelona (IAB) vol ser referent a l'Europa continental i atraure els millors estudiants i artistes convidats del món. Els cursos, impartits en anglès, permetran titulacions oficials de formació superior, de grau i de postgrau en actuació, dansa, teatre musical, música pop, escenografia, creació i administració d'empreses artístiques i producció cinematogràfica. Aquest setembre, l'IAB oferirà 3 cursos de Diploma (titulacions britàniques preuniversitàries, que no tenen equivalent a Catalunya): dansa, interpretació i teatre musical. Hi ha un límit de 24 estudiants per grup. Serà el setembre del 2014 que comencin els primers estudiants de diploma, i això té una durada de tres anys. Els primers cursos de BA (Hons) previstes a l'IAB són, per ara, de les carreres de dansa, interpretació i teatre musical: hi ha 24 alumnes com a màxim per grup. El repte d'aquest centre és situar-se en l'Europa continental amb alumnes i professors de primer nivell i en un espai amable com és el Mediterrani.

Amb la voluntat de trencar l'exclusiu elitisme, l'IAB vol donar oportunitat a desenvolupar les arts escèniques, independentment dels ingressos, edat, sexe ètnia o discapacitat. Tot el personal de l'IAB tindrà una setmana sabàtica amb les despeses pagades per dur a terme accions per a la divisió d'accions sense ànim de lucre.

El primer centre privat en actiu

Eòlia ha aconseguit aquesta temporada el títol de grau

Eòlia porta dotze anys sent un centre més que ofereix formació per a persones que volen dedicar-s'hi. Com tants altres. En fa sis, que es van marcar el repte de donar titulació oficial. Des d'aquest any, que ofereix formació artística superior de Grau en Art Dramàtic per a les titulacions superiors d'Interpretació (especialitats en cinema i teatre musical) i Direcció Escènica i Dramatúrgia. El nou rang, que l'iguala amb l'Institut del Teatre a Catalunya, coincideix amb l'obertura d'una sala I+D adreçada als treballs de projecte de carrera i també a espais on antics alumnes i professors puguin experimentar nous llenguatges.

Tot i que la titulació sigui estatal, Eòlia té clara la seva voluntat internacional. Per això, Eòlia té com a objectiu fonamental la idea d'obrir portes als seus alumnes cap a l'estranger. I en aquesta línia ja ha encetat contactes de col·laboració i prepara projectes d'intercanvi i fusió artística amb escoles d'altres països, entre elles el Staatliche Hochschule für Musik und Darstellende Kunst Stuttgart (Institut del teatre de Stuttgart), l'Institut del Teatre de Hannover i la CSUN (California State University).

A l'ombra de Temporada Alta

L'ERAM propicia el contacte amb els grans esdeveniments

El programa dels estudis a Salt són ambiciosos. S'inspira en un corrent de centres d'art dramàtic europeu en què la formació és global. La seva viabilitat passa, avui, per una reconsideració de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). El veïnatge amb el Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona, a la mateixa Coma Cros, fan preveure una important connexió amb el festival de tardor Temporada Alta, un aparador magnífic per poder presentar els millors projectes de final de carrera, per exemple. Però és que la multidisciplinarietat dels alumnes que s'inscriguin serà encara és àmplia, ja que es potenciarà el contacte amb els estudiants de grau en audiovisual i Multimèdia, de la mateixa escola universitària, adscrita ala Universitat de Girona. Per això, el director d'ERAM, Miquel Bisbe el sostre que se'ls hi dóna a aquests futurs estudiants és molt alt. Perquè, el seu coneixement els ha de poder atrevir-se a organitzar “un espectacle d'inauguració d'uns Jocs Olímpics”, especula.

El fet de ser un treball generalista dóna més possibilitats d'adaptació al medi escènic. Sigui a Catalunya o a la resta del món. Tot i que tothom entén que ser actor és un ofici vocacional i que, com en el futbol, tothom vol aspirar a primera divisió, pocs són els que arriben a viure-hi professionalment. Els alumnes d'ERAM, haurien de tenir més eines per poder dedicar-se a altres camps diferents als habituals d'interpretació, autoria i direcció.

Segona sala per a l'Auditori de Sant Cugat

El Montcau arrenca amb l'escola i dóna peu al debut

L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès planteja la cessió per 50 anys de 6.000 metres quadrats edificables, a tocar del centre cultural Sant Cugat que permeti disposar d'una segona sala al centre cultural Sant Cugat, una necessitat històrica d'aquest equipament, que té prop de 20 anys. El nou escenari serà compatible amb una escola universitària d'arts escèniques, que atorgarà titulació anglosaxona però que farà els cursos en català, castellà i anglès. Segons fonts municipals, s'ha de convocar un concurs i es preveu que pugui arrencar al setembre. El grup Montcau, amb seu a Matadepera, ja s'ha interessat pel projecte.

El campus ESART té tres camps: ESART Centre d'Estudis impartirà, a partir del setembre, 4 itineraris de batxillerats artístics oficials homologats per Ensenyament amb la novetat que els alumnes, en superar el segon de batxillerat artístic, en qualsevol de l'itinerari escollit tindran també un diploma del Regne Unit; ESART University, adscrita a la BATH SPA University, per desenvolupar 8 llicenciatures en grau d'arts escèniques del Regne Unit i 5 postgraus també oficials. Pel curs 2013- 2014 tenen la voluntat d'iniciar 3 de les 8 llicenciatures; Finalment, ESART Executive vol treure rendiment del talent dels altres dos camps i realitzar espectacles professionals al mateix Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès o en altres emplaçaments nacionals i internacionals.

La degana de Catalunya per 99 anys

IT Dansa catapulta 120 ballarins arreu del món, en 15 anys

L'Institut del Teatre (IT) celebra aquest curs, precisament, el centenari. Aviat és dit. La majoria del cartell de professionals de l'escena i la televisió catalanes han passat pels diversos locals de l'IT. Enguany, també celebren els 15 anys d'IT Dansa, una companyia de dansa que fa una selecció entre els alumnes del Conservatori de Dansa de l'Institut del Teatre i també d'altres centres per facilitar-los el pas a les companyies professionals. Els ballarins d'IT Dansa només poden estar dos anys en l'equip. Posteriorment, comencen les proves d'accés per a pertànyer a companyies professionals.es calcula que a través de l'IT Dansa han entrat al món professional 120 joves.

En l'àmbit teatral, també s'han cuinat propostes per donar pas al món professional. Amb el Lliure, han practicat versions desenfadades amb noves dramatúrgies i direccions dels textos que es presenten en cartell. Fa temps, que es busca la connexió al TNC, més enllà de les assistències. També hi ha moltes sales que conviden els projectes de final de carrera més reeixits a fer temporada i, fins i tot, gires. Però no s'ha acabat de trobar la fórmula encara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.