música
Carles Ribot imagina el cançoner d'un poble abandonat, a ‘Mussara'
“M'agradaria fer coses més convencionals, però em surt així”, afirma el músic de Verges
Toca tots els instruments en un disc “més rítmic i ballable”
Fa un any i mig, Carles Ribot va passar una nit amb la seva exparella al refugi de la Mussara, un poble abandonat del Baix Camp. Es tracta d'un lloc misteriós amb una certa tradició de fenòmens paranormals. “Aparquem al refugi, baixem del cotxe i, en fer-se el silenci, començo a sentir un nyiiiiii nyiiiiii, com una mena de renills de cavall, uns sorollets que segon a segon m'atrapaven la ment. És aquí on comença la història...”
Així introdueix el músic de Verges el seu segon disc, Mussara (editat per Brave Coast, distribuït per Discmedi), un treball tan personal com l'anterior, Vergesdosmiladéu, publicat a final del 2010, el seu homenatge al Club dels 27 –Hendrix, Joplin, Morrison Cobain i cia.–, l'edat que ell tenia llavors. El nou disc, editat el 13 de març, conté 13 cançons que conviden a trobar “missatges ocults” en els seus paratges sonors. “Qui sap, potser al cap d'unes hores apareixes als Estats Units”, diu Ribot al seu oient potencial: una teletransportació que algú diu que ha viscut a Mussara.
Carles Ribot afirma que, si el primer disc sonava més a folk d'autor, aquest és “més rítmic i ballable, més folk-rock d'autor”. Això no treu que l'univers creatiu de Ribot continuï sent personal i intransferible: “M'agradaria fer coses més convencionals, però em surt així.”
Torna la bateria
I afegeix Ribot sobre la secció rítmica: “En el transcurs d'aquest temps he trobat a faltar alguna cosa... la bateria! Un instrument que sempre havia compaginat amb la guitarra des de l'adolescència i que tenia poca presència al primer disc. Ara, en canvi, guanya protagonisme i sona a tots els temes.” De fet, Ribot toca tot el que sona a Mussara: “Guitarres acústiques i elèctriques, bateries, veus i anades d'olla”, s'especifica en els crèdits. També s'hi esmenten unes “segones bateries a La foscor i El camí de la mort”, per cortesia de l'Ocell Volador, que de fet és també el seu projecte paral·lel i unipersonal de bateria 100%. “No he gravat baixos perquè no tinc baix.” Incontestable.
Ribot, que des dels 17 anys ha tocat amb grups com ara Mistiway, Free Demons, The Last Hope i Neurotic Hell, també ha desenvolupat un altre projecte d'electrònica experimental, Transgress. I, a més a més, està implicat en Brave Coast, una productora que, entre altres activitats, organitza els festivals El Ressupó i Mirall Sonor. Ara està preparant els seus propis concerts. Atents al web de Brave Coast.