festa. i. alguna. cosa. més
bienve moya
Nacionalisme banal i festa popular
P
Per construir la nació de què parlem, són necessàries grans idees historicistes i econòmiques, però també un imaginari polític, social, cultural i èpic
Michael Billing escriu a Nacionalisme banal (Afers) sobre les formes que pren la transmissió del nacionalisme en la pràctica comunicativa d'un estat consolidat, o sigui un estat del cànon. Com és lògic, la lectura, i la interpretació que se'n fa, de la teoria de Billing ha tingut diverses accepcions. La Wikipedia en espanyol informa que: “La idea central del nacionalismo banal es que incluso en las naciones estables, sin problemas identitarios, la nacionalidad es constantemente recordada a los ciudadanos. Aunque los líderes políticos de esas naciones puedan no ser nacionalistas en el sentido más militante [...] el nacionalismo está siempre presente en sus discursos, los productos culturales e incluso en la estructura de los periódicos (información nacional, información internacional). El nacionalismo banal reproduce cotidianamente los esquemas mentales del nacionalismo, ya sea en rituales colectivos como el deporte.” A la Viquipèdia, llegim: “Els nacionalismes evidents que solen qualificar-se com a no nacionalismes o simples patriotismes, segons Billing constitueixen «un tipus important de nacionalisme que era passat per alt per la major part d'analistes: els nacionalismes rutinaris dels estat nació establerts», sovint percebuts com assenyats enfront dels perillosos nacionalismes sense estat.”
Cap de les dues informacions és errònia, però cadascuna destaca de la teoria de Billing allò que creu afavorir-la. Així podem deduir que mentre que el canònic nacionalisme espanyol disposa d'una munió d'elements que un pot identificar com a nacionalisme banal, el perifèric nacionalisme català n'està ostensiblement mancat. N'està mancat, però no pas desert. Avui, la festa popular, junt amb el moviment al voltant del Barça, és un dels pocs temes que indubtablement posseeixen les característiques que apunta l'autor. Sobre el Barça no cal que m'estengui i em referiré a l'altre moviment apuntat, la festa popular.
La festa popular multitudinària
La festa popular és avui l'altra important manifestació de què disposa la societat catalana i que s'ajusta al que Billing anomena nacionalisme banal. I ho és, entre d'altres raons, pel fet de ser multitudinària, sobretot al costat d'altres iniciatives de la cultura catalana que, tot i tenir un gran valor significatiu, no ho són tant com la festa popular, una activitat cultural dinàmica que neix de les necessitats socials de la població, i com que no és el resultat d'un treball de laboratori, esdevé, amb naturalitat, multitudinària, general. I d'aquí extreu el seu valor, des de sempre, i especialment en l'actualitat.
Per construir aquesta nació de què parlem són necessàries no tan sols grans idees historicistes i econòmiques, també un imaginari polític, social, cultural... i èpic. Un imaginari èpic en una línia semblant a la que proporciona el seguiment del Barça, i que proporcionaria el seguiment d'unes seleccions esportives catalanes, és clar. Una èpica que, malauradament, avui no posseïm encara, o posseïm defectuosament. Una èpica popular que ens apropi al que Michel Billing explicita en el seu concepte de nacionalisme banal, una èpica popular que sí posseeixen altres pobles veïns. Una èpica popular que, avui, conté sens dubte el multitudinari moviment de la festa popular. Provocador.
