Genial surrealisme a mig cuinar

Dei Furbi és una companyia veterana que, sempre des del respecte i el gust per oferir treballs d'actors a escena, s'ha caracteritzat per oferir mirades lleugeres amb tocs d'amargor. Sens dubte, el seu Asufre! va ser una peça molt rodona i, després d'anys girant-la, costa trobar al·licients per millorar el treball. El món juganer de Mozart va molt bé, efectivament, a l'univers lúdic dels actors que disfruten estirant les paraules del text per trobar-hi noves lectures (de diferent profunditat). El llibret oníric amb partitura amable i enganxosa és una bona atzavara a què subjectar-se per anar a fer el trapella per l'Olimp. Efectivament, l'arrencada genial promet un nou èxit de la companyia. La pega és que, a mesura que avança l'argument, els actors es limiten cada cop més a limitar-se a seguir fidels la trama; l'argument els encotilla. Probablement, a mesura que vagin representant el text, aniran trobant costures en què furgar comicitats i paradoxes. Potser a l'estrena a La Seca, doncs, li ha faltat temps. Tot i això és un treball meritori que no desmereix la seva trajectòria. Fa olor de broma ben trobada, el fet de canviar les referències de la reina “de la nit” per la “de l'abric”, amb una peça de vestir notable amb llumetes d'estrelles incloses!! És en aquesta desinhibició, que la companyia aporta frescor en un treball pulcre que venç l'espectador més repatani. El seu joc amplia el ventall de públic que es pot sentir atret per aquest muntatge. Té mèrit el cant (recorden per moment l'Operetta de cant a cappella de les peces líriques més conegudes), el gest és pulcre, conflueix un moviment depurat. L'espai és essencialista, que sap treure el màxim rendiment als mínims elements de l'escena.

Bon treball, però segur que serà millor en els pròxims mesos. Quedar-se amb l'argument nu de l'òpera, implica competir amb el record de, per exemple, la versió que Peter Brook va fer al festival Grec 2011: un treball de profunditat, amb unes interpretacions que, amb pocs moviments. projectaven una inexplicable energia. Dei Furbi es mou millor en un surrealisme juganer que satisfà l'intel·lecte.