Nova etapa a la capital

El galerisme català té un repte immens: reciclar-se. Els pròxims anys, tot canviarà i res tornarà a ser com abans. De fet, les coses ja han canviat molt, però algunes galeries continuen funcionant, o intenten funcionar, com sempre, tot esperant que algun dia il·luminat la crisi s'esvaeixi i el negoci rutlli de nou. Així van superar la crisi dels noranta. Aquesta vegada, però, tot serà diferent. Tot ja és molt diferent. Qui no s'arrisqui ara, en plena tempesta, ho tindrà cru per sobreviure. Rosa Ferrer i Xavier Fernández, matrimoni, n'estan ben mentalitzats. No combreguen amb els que creuen que ara és moment de ser cauts i d'anar tirant com es pugui del fons d'obres de la galeria. Ara és el moment de fer les coses més agosarades. Ferrer i Fernández acaben de prendre la decisió més important de la història de la seva sala d'art, El Quatre: el trasllat de Granollers a Barcelona.

Van obrir la galeria a la ciutat vallesana, on llavors vivien per motius de feina, el 1986. Sentien passió per l'art des de sempre, i eren clients habituals de la galeria El Carme de Vic de la família Homs, que els va apadrinar el naixement de la seva nova aventura. Els vuitanta van ser els anys daurats de les galeries i, ben aviat, El Quatre es va convertir en tota una institució cultural de Granollers. Ferrer i Fernández van fer una aposta decidida per la figuració, per gustos personals i per ser un contrapunt de l'altra galeria de la ciutat, l'AB del mític Antoni Botey. Van començar amb firmes consolidades i, de mica en mica, van anar incorporant al seu planter tot de joves creadors que començaven de zero. Mai no han renunciat a aquesta doble personalitat, i tampoc no pensen desdir-se'n ara que han fet el salt a Barcelona.

“Ha estat dur marxar de Granollers, però fa uns dies un client ens ho va resumir amb una frase ben romàntica: «Quan una planta es fa gran, s'ha de canviar de test»”, expliquen. Durant aquestes primeres setmanes (van obrir el 7 de febrer), ja noten bones vibracions. La galeria està situada al carrer Rosselló, 193, on fins fa poc hi havia la galeria Mito. Les portes estan sempre obertes de bat a bat: “A l'hivern ens pelem de fred.” Això ja ho diu tot de la seva manera de treballar. L'objectiu d'aquesta parella de galeristes és “trinxar la imatge de les galeries com un lloc al qual fa por entrar, tan distants que allunyen l'art de la gent, com si l'art només estigués a l'abast de la gent rica”. “Nosaltres el que volem és ser propers a tothom”, hi afegeixen. Benvinguts.