“Recordant Franz”

Tradicionalment es recomanava que un autor fes l'aprenentatge escrivint relats i després es passés a la novel·la.  Així el gran Hemingway va publicar Tres contes i deu poemes abans de la seva primera novel·la.  Jaume Serra Fontelles ha plantejat la seva carrera a l'inrevés:  la novel·la, seguida pels contes.  D'aquesta manera, a més, Serra demostra el seu respecte pel gènere del relat.

Mà a les fosques, doncs, és el primer recull de contes del nostre autor. Sembla impossible però és així, perquè en aquest aplec de 27 contes Serra demostra un domini del gènere, des de tots els punts de vista, que no associem gens amb un principiant. De fet, el llibre es pot llegir com una defensa artística del conte i un mostrari de les seves possibilitats literàries. Sigui com sigui, es nota que és una obra feta a consciència, meditada, escrita lentament al llarg dels anys.

Cal situar el Jaume Serra Fontelles contista dins un cert sector de la tradició de la primera i segona lleva generacional de l'alta modernitat, el sector de l'humor, un sector que reuneix figures com Stein, Kafka, Borges, Nabokov. Un humor intel·ligent, una mica fatalista, ben conduït, que serveix d'esquer retòric, element distanciador i mecanisme de defensa. Ara bé, l'humor, amb la seva barreja de seducció i denúncia, no ens ha de cegar davant de la profunditat extraordinària del conjunt, que està fonamentat en una pugna entre contraris, dolor i plaer, dubte i certesa, individu i col·lectivitat, ficció i realitat, veritat i mentida, llibertat i captivitat, relatiu i absolut, memòria i oblit, poder i feblesa, riquesa i misèria, culpa i innocència, raó i misteri, consciència i inconsciència...

Mà a les fosques és un llibre d'una gran riquesa. La riquesa de la forma, la llengua, els continguts. En aquest sentit, per exemple, fa servir la llengua en totes les seves franges expressives, des dels usos més populars fins a l'alta retòrica. O la gran varietat en l'extensió dels textos, el punt de vista, els personatges, els escenaris, els tons...

Serra ha fet un llibre ambiciós, profund, corrosiu, humà, divertit i amè. Això sí, per tal de copsar el valor real del llibre hauran de seguir un consell únic: llegeixin lentament, a poc a poc.  Quan comencin a llegir ja ho voldran, alentir el ritme de lectura, perquè és d'aquells llibres que no vols que s'acabin mai i els dosifiques. Irresistible.