CRÍTICA
Àngel Quintana
L'amor com a deure
El cinema de Terrence Malick sembla estar en una mena de carreró estrany. El director hermètic i misteriós s'ha convertit en un cineasta més prolífic, que ha trobat una fórmula que li permet proposar un cert adoctrinament religiós que mostra una visió profundament conservadora de l'ésser humà. To the wonder es presenta com a la continuació d'una fórmula explorada a El árbol de la vida, despullada de la seva ambició còsmica. Aquest cop, no es tracta tant de preguntar-se qui som, què fem i d'on venim, sinó de veure com l'amor estableix relacions entre els homes i la divinitat. Tot això, exposat amb monòlegs interiors, un acurat treball de fotografia i un intent de recrear una estètica llaminera que avança inexorablement cap a la conquesta del kitsch.
To the wonder planteja l'amor des de tres perspectives diferents. En primer lloc confronta les relacions incertes entre l'amor en parella i l'amor cap a Déu. L'amor és un camí cap a la perfecció que estableix llaços sagrats, per que l'amor entre dos éssers s'acosta a l'amor cap a Déu. Confronta l'amor que Déu té cap el món i l'amor que les criatures senten cap al creador. Déu és posa de manifest a través de la natura i del camí cap al retrobament amb el que és sagrat. Finalment, ens parla de l'amor com un acte de sacrifici i de caritat. El pare Quintana –interpretat per Javier Bardem– ho deixa clar en un moment del film: “L'amor no és un sentiment, sinó un deure.” La frase defineix perfectament el to d'una pel·lícula en què el matrimoni és vist com un vincle etern. De fet, el film explica la història d'un amor que busca la puresa, però que està amenaçat per l'existència d'un amor previ –la noia té una filla d'un altre amant– i per dues relacions adúlteres –ell viurà una història d'amor durant l'absència d'ella, i ella viurà una història amb un home que sembla venir de l'infern.
Malick té la intenció d'adoctrinar
El transcendentalisme continua manifestant-se a través de la natura, evocada pel personatge que interpreta Ben Affleck, que treballa per regenerar una terra contaminada. To the wonder, però, fa més explícit el pensament religiós i el seu interès per l'adoctrinament. La idea d'amor que defensa Malick no està allunyada de la puresa cap a la vida que defensen determinats sectors de l'Església quan s'oposen als anticonceptius, l'avortament o el matrimoni homosexual.
To the wonder és, a més, un film erràtic. Malick continua filmant camps de blat i mans que s'alcen a contrallum cap el cel. Al tram final l'estètica publicitària, marcada per la presència d'uns actors que semblen models, contrasta amb la visió del món com a infern. El capellà s'endinsa en el món real i filma cossos malalts i presoners condemnats a l'infern en vida. El tractament que fa de la pobresa cau en l'abjecció. Darrere les proclames falsament moralistes de Malick no hi ha una veritable moral de les imatges.
