Jordi Coca i Jordi Llavina, premis de la Crítica Catalana

Els escriptors Jordi Coca i Jordi Llavina han guanyat els Premis de la Crítica Catalana 2013 en les categories de narrativa i poesia respectivament per les obres En caure la tarda (Edicions 62) i Vetlla (Editorial 3i4). Els guardons de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) reconeixen les millors obres en llengua catalana de narrativa i de poesia publicades durant l'any. El jurat ha premiat la novel·la de Coca per constituir “una obra singular i especial dins la narrativa catalana contemporània”, mentre que de l'obra de Llavina n'ha destacat que és “una mostra de la reivindicació de la literatura” i “una evocació suggestiva i bella del temps passat”.

Els Premis de la Crítica van néixer el 1956 i s'atorguen en les quatre llengües oficials de l'estat espanyol. La modalitat en llengua catalana es convoca anualment des del 1978, i des del 2002 és l'AELC la que coordina els guardons, que distingeixen les millors obres de narrativa i de poesia publicades en català durant l'any anterior. Els guanyadors s'han anunciat en una roda de premsa que ha tingut lloc aquest dissabte al migdia a Castella i Lleó.

El jurat, format per Francesco Ardolino, Àlex Broch, Lluïsa Julià, Vicenç Llorca i Susanna Rafart, ha destacat que la narrativa de Jordi Coca (Barcelona, 1947) és “obsessiva” i la seva obra constitueix “un mosaic de personatges que reflecteixen vides sense transcendència però que configuren una biografia col·lectiva del nostre present i temps històric”. En aquest sentit considera que Coca és “l'artífex d'una obra singular i especial dins la narrativa catalana contemporània” i constata que “el seu prestigi és sòlid i la seva obra tan inquietant com respectada”.

De la seva banda, el jurat ha assegurat que Vetlla, l'obra de Jordi Llavina (Gelida, 1968), “és una mostra de la reivindicació de la literatura a través de la lectura que el protagonista fa dels versos del vell llibre de l'amiga desapareguda”. A més, remarca que també és “una evocació suggestiva i bella del temps passat, una crònica generacional, la dels anys vuitanta a la qual pertany el poeta”.