Poesia amb majúscules

Viena Edicions ha tingut l'excel·lent idea d'encetar una col·lecció de clàssics catalans, El Far de Viena, per fer joc amb la seva esplèndida biblioteca de clàssics moderns, El Cercle de Viena. I el volum que inaugura la nova sèrie és una obra que només es pot qualificar de contundent: Paraula encesa, una extensa antologia general de la poesia catalana moderna, a cura de Pere Ballart i Jordi Julià, que aplega una mostra significativa de la producció de 150 poetes de Joan Maragall fins a Albert Roig, és a dir, del 1911 al 2011.

La feina dels antòlegs és ambiciosa i pulcra i d'una gran exigència, coherència i oportunitat. Proposen un cànon estricte, encapçalat per Carner, que inclou Riba, Foix, Espriu, Vinyoli i Ferrater. Superen divisions internes i destaquen la diversitat estètica, generacional i territorial de la poesia del segle XX en el marc d'una visió unitària de conjunt. Rescaten autors oblidats com ara Joan Sales o Josep Elias i en potencien d'altres que no han rebut prou atenció crítica fins ara. Ressalten el valor del poema individual com a creació autònoma. Trenquen tòpics i proposen noves lectures. Esperonen els lectors a freqüentar directament les obres dels grans poetes. Ensenyen a encarar-se amb la poesia a través dels davantals crítics que precedeixen la tria de cada autor.

Com no podia ser d'una altra manera, tractant-se d'una obra tan ambiciosa, Paraula encesa manifesta algunes deficiències: la manca de teatre en vers i de certs subgèneres experimentals, com ara el poema en prosa o el cal·ligrama; la poca insistència en la continuïtat de la presència del poema llarg; l'absència d'autors com Ramon Bech, Gerard Vergés, Margarita Ballester, Antoni Puigverd, Patrick Gifreu, Vicent Berenguer i Jean Serra; la infravaloració d'epígons com Maragall, Bartra, Brossa o Estellés; i la lectura potser no prou madurada d'alguns autors. No existeix l'antologia perfecta. Triar és opinar, deia Riba. Amb tot, Ballart i Julià s'han garantit un lloc de privilegi a la nòmina de gran antòlegs de la lírica catalana moderna, al costat d'A. Plana, J. Teixidor, J. Triadú, J. Molas i J.M. Castellet, J. Bofill i A. Comas i G. Sansone.