Llavor de llibertat i esperança

El carrer de l'Embut de Cadaqués sembla sorgit d'un conte màgic que tant pot sentir retronar trets de mort com salvar vides agonitzants. I malgrat que “les portes dels pobles de pescadors, la nit en què cavalquen les bruixes, no s'obren a ningú”, sempre hi pot haver situacions excepcionals com la d'aquest carrer en temps de guerra. Com rellevant ha estat sempre Cadaqués, un territori isolat del món. Ho confirma el fet de ser l'únic poble que parla salat al principat.

El que passa a El carrer de l'Embut reflecteix l'essència de la novel·la de Pilar Rahola, un relat difícil de definir, tant per la munió de fets i històries que explica, com per les situacions paral·leles amb la Catalunya actual que deixa entreveure. I també per la manera de bastir la narració amb un llenguatge clar, directe i ben tramat que l'enriqueix.

Estructurada en sis actes, la novel·la gira al voltant de personatges importants d'arreu del món de la primera meitat del segle XX i que tenen una profunda relació amb les aventures dels protagonistes de ficció que porten el pes del relat. Uns temps remoguts, amb molta violència, del pistolerisme d'inici de segle XX a la dictadura de Primo de Rivera i la repressió que va generar, la proclamació de la República i la Guerra Civil. Una època amb resultat final catastròfic, però també prou excitant i que va servir per sembrar les llavors de llibertat i esperança que viu ara Catalunya.

En un gran puzle narratiu, Rahola va enllaçant personatges reals com Stalin, Andreu Nin, Wagner, Frida Kahlo, Einstein i George Orwell, a més de tot un estol d'intel·lectuals i artistes espanyols i de la burgesia de l'època, amb els prohoms catalans que van iniciar la transformació més profunda de Catalunya en totes les èpoques. Entre els qual hi trobem Joan Maragall, Salvador Dalí, Antoni Gaudí, Víctor Català i Eugeni d'Ors.

Però els veritables herois, els que mouen els fils de la narració, són els lluitadors anònims que, des de la repressió que pateixen i dels ideals que conreen, seran protagonistes de totes les escletxes de llibertat, dignitat i drets d'igualtat que s'obriran. Un munt de personatges ficticis, com la Montserrat, en Miquel i la Lídia, són exemple d'aquest domini del retrat literari, tant quan viuen moments violents i complicats com en temps esperançadors i plaents.