El Sant Jordi més polític
Si ahir les parades eren més plenes que mai de llibres sobre política és que el tema interessa, i de veritat
Poques de les coses que passen per Sant Jordi són casuals. Si de cas el temps, que ahir va tornar a ser esplèndid i va convertir els carrers i places del país en una autèntica postal per al deliri de les multituds que s'hi van passejar a la recerca d'un llibre i una rosa, o d'aquella sensació tan estranya que envaeix molts catalans cada 23 d'abril, i que els permet anar a dormir convençuts de ser l'enveja de tot el món gràcies a la seva tradició més universal. Però llevat d'això de la meteorologia, que de moment no es pot controlar amb cap comandament a distància, la resta de les coses que passen per Sant Jordi succeeixen per obra i gràcia del gremi d'editors, que es passen tot l'any rumiant com fer-ho per garantir que la jornada en què es juguen bona part del negoci sigui un èxit rutilant.
L'olfacte dels editors no falla, i si ahir les parades eren més plenes que mai de llibres d'anàlisi sobre l'actualitat política és que el tema interessa, i de veritat. No hi va haver temps ni de dubtar-ho perquè, tal com van reflectir els rànquings finals, els autors es van fer un tip de firmar exemplars des de primera hora, i de departir amb els lectors sobre el moment que viu el país, i sobre altres qüestions com la crisi o els desnonaments, que tot és política i va tenir el seu espai en el que acabaria sent el Sant Jordi de Victus, la gran novel·la de ficció sobre la guerra de Successió del 1714 i el setge gens fictici de Barcelona.
A dos quarts de dotze del migdia, la Rambla és un formiguer de gent. Som davant del Liceu i Vicent Partal firma exemplars del seu llibre A un pam de la Independència en presència d'Alfred Bosch. El portaveu d'ERC al Congrés ha anat a saludar-lo i departeix amistosament amb un grup de nois que s'hi acaben fent fotos amb el mòbil, un element que acaba sent de força utilitat per localitzar algun fet remarcable. Uns metres més enllà, uns quants ciutadans aixequen els seus telèfons per fotografiar algú que resulta ser José Montilla. Plantat a la parada del PSC, l'expresident saluda els transeünts amb un entusiasme contingut mentre explica que aviat haurà de marxar, perquè a la tarda hi ha ple al Congrés. Just al davant, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, saluda la concurrència i els voluntaris que fan guàrdia a la parada de CiU, situada a pocs metres de la d'ICV i de la d'Esquerra.
Un ciutadà indignat que recorre des de fa una estona les parades escridassant polítics pregunta on és la del PP. La trobarà més amunt, a la confluència de la rambla de Catalunya amb la Gran Via, on una multitud espera Alícia Sánchez-Camacho. No pas per aclamar-la ni escridassar-la; s'hi han acostat perquè algú ha fet córrer que regalarà flors, i a això es dedica quan arriba acompanyada de la delegada del govern i assot d'alcaldes independentistes María de los Llanos de Luna. La líder del PP català es fa un tip de repartir flors, petons i abraçades a una concurrència dividida entre convençuts i caçadors de roses mentre, uns metres enllà, la delegada adopta un posat fred i distant. Poc a veure amb el que havia mostrat poc abans a Palau, on alguns informadors expliquen que se l'ha vist cantant a duo amb la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. Més amunt, a la cantonada amb Còrsega, Muriel Casals i Ada Colau firmen exemplars del seu llibre. La portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca és una de les altres grans protagonistes d'una jornada en què no para de rebre adhesions.
Tornem a plaça Catalunya, on els responsables de la parada de l'Assemblea Nacional de Catalunya, situada a peu de l'antiga seu de Caja Madrid, han organitzat un brindis per la independència. Hi tornem a trobar Partal, amb Carme Forcadell, Salvador Cardús, Joan Manuel Tresserras i Xavier Ginesta, entre altres autors que brinden pel futur i celebren una jornada que ha canviat la cara fins i tot a Jaume Barberà. El presentador de Singulars abandona el seu posat habitual de català emprenyat i firma exemplars del seu llibre amb un somriure als llavis. “Ho aconseguirem”, escriu en una dedicatòria que sona a premonició. Hores després sabrem que S'ha acabat el bròquil acabarà com el llibre més venut en la categoria de no-ficció. La tercera posició de Desmuntant la caverna, del també periodista Jofre Llombart, confirma el bon olfacte dels editors en el disseny com sempre treballat i gens casual d'una altra diada memorable.
