Territori

no. som. tan. lluny

david marín

Misteris nòrdics a la vall de Boí

Paisatges gèlids i crims per resoldre. La fórmula de la novel·la negra nòrdica ha entrat amb força a les valls pirinenques. Albert Villaró ja fa uns anys que té Andreu Boix, un policia andorrà amb una vida sentimental complicada, resolent misteris entre boscos, isards i negocis tèrbols, el darrer dels quals coincideix amb una visita del copríncep Sarkozy al Principat (L'escala del dolor, Columna, 2012). Aquest Sant Jordi la debutant Carolina Solé ha presentat en societat una parella prometedora (l'advocada Kate Sala i el sergent Silva) que fa front a un crim en un ambient d'intrigues, enveges i revenges d'un petit poble de la Cerdanya (Ulls de gel, Columna, 2013). Però ha estat a la vall de Boí i el seu romànic, patrimoni de la humanitat envoltat de neu, boira i silenci durant l'hivern, on el fenomen s'ha presentat aquest any per partida doble.

Per una banda, Sebastià Bennasar hi ha portat el seu inspector Jaume Fuster (homenatge del fusterià Bennasar a l'escriptor valencià) a fer un plàcid curset sobre tècniques de recerca criminals als agents dels Mossos del Pont de Suert, en una escapada aparentment d'esbarjo que s'acaba convertint en una altra cosa quan uns pastors descobreixen, entre udols de llop, un cadàver torturat i decapitat a l'església romànica de Sant Quirc. A El país dels crepuscles (Alrevés, 2013), Bennasar relata amb ofici i ritme àgil i trepidant una trama negra en què conviuen llegendes pirinenques, ecologistes terroristes i petits homenatges a la vall amb l'aparició de personatges reals com a extres d'una atmosfera gèlida però alhora molt mediterrània. L'altra proposta és del maresmenc Joan Riera, autor i productor teatral i ara debutant en novel·la amb El misteri del Pantocràtor (La Comarcal Edicions, 2012), una intriga al voltant del fresc romànic de Sant Climent de Taüll, traslladat al MNAC als anys vint i que en la trama ideada per Riera no només és robat sinó que hi descobrim, d'entrada, que en realitat és una còpia i ningú sap a on és l'original. A través de la pintora Maria Anglès i el sotsinspector Maties Angelat, el cas ens porta fins a Puig i Cadafalch i la Barcelona de Primo de Rivera i a recórrer els tallers del MNAC, Taüll, París, Olot i les mansions modernistes del Maresme.

D'una altra pasta
Malgrat el paisatge, la novel·la negra pirinenca s'aparta dels detectius nòrdics de moda, tristos i silenciosos, atabalats per conflictes introspectius. Els detectius de Bennasar i Villaró i la pintora de Riera tenen més a veure amb el caràcter mediterrani, irònic, acolorit, són uns Montalbano una mica descreguts i vividors, més amics de cruspir-se una bona escudella de muntanya que no pas de torturar-se interiorment. Caràcter propi.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.