ESTRENA
Bernat Salvà
L'accidentat dia a dia del ministre
Un ministre de Transports del govern francès, interpretat per un Olivier Gourmet en perfecte estat de forma, és el protagonista d'aquest excel·lent retrat de les altes esferes de la política. Una mostra més que hi ha cinematografies com la francesa i la britànica que saben apuntar la càmera cap al món de la política i extreure'n films intel·ligents, crítics, sense caure en la demagògia o el retrat pla.
La idea del film ve de fa deu anys, quan governava Chirac, segons explica el guionista i director d'aquest film, Pierre Schoeller, en una entrevista a El Punt Avui: “La meva intenció no era fer una pel·lícula sobre el vessant ideològic de la política, sinó explicar el lligam entre un ministre que treballa a totes hores i un ciutadà ordinari.” Una idea relacionada amb una percepció més general del cineasta sobre la política: “En realitat, l'origen del film és el sentiment que l'exercici del poder, l'acció política, ja no importa, és com un misteri. Es gasten molts diners en eleccions, però fa la impressió que les lleis no serveixen per a res, que els polítics són simples gestors.”
En aquest sentit, El ejercicio del poder “no és una denúncia dels polítics maquiavèl·lics”. “Hi ha en joc –opina el director– uns poders econòmics, uns interessos, hi ha diferents opinions dins d'un mateix govern, l'opinió del president... I hi ha l'opinió pública. La classe política té una certa por dels moviments d'oposició social, i a mi em sorprèn que no hi hagi més moviments col·lectius, perquè el poder utilitza les emocions i la por. És contradictori, perquè els polítics tenen por per una banda, però també la utilitzen.”
La pel·lícula arrenca amb una trucada que desperta el ministre de Transports (Gourmet) i l'obliga a viatjar fins a Les Ardenes perquè hi ha hagut un accident d'un autobús escolar amb víctimes mortals. Les pressions perquè privatitzi les estacions, quan ell hi està en contra; les mil i una decisions que pren, amb el seu equip; la seva solitud, tot i estar sempre envoltat de gent, i la relació que estableix amb un desocupat a qui contracten temporalment centren l'argument d'una pel·lícula sobre la política tan atípica com apassionant. “El més difícil era agafar l'espectador i fer-li oblidar el que coneixia de política –diu Pierre Schoeller–. Volia veure com es prenen les decisions, no tant la conquesta del poder, sinó l'acció política. Hi ha urgència, tensió, angoixa, complexitat, pressa. També trobo interessant que l'acció del ministre és una acció col·lectiva. El govern és com un equip de futbol, i l'entrenador és el president.” Va optar per aquest càrrec perquè “el ministre de Transports no és com el de Justícia o Educació, no pren decisions estratègiques, però alhora el transport és molt comú, tothom l'utilitza.” Tot i ser un ministeri relativament tranquil, el ministre no fa una vida gaire envejable: “Els polítics tenen una vida de gos, no tenen vida familiar. Treballen de les sis del matí a les dotze de la nit.”