Sempre Fabra

Tres col·loquis internacionals sobre la lingüística de Pompeu Fabra han deixat fins ara un ventall molt interessant de contribucions acadèmiques. L'últim d'aquests col·loquis va tenir lloc a Tarragona el desembre del 2008: fins ara no han sortit publicats els 44 textos que s'hi van presentar. El retard és potser excessiu, sobretot perquè s'havien anunciat altres terminis.

En qualsevol cas, gairebé la meitat dels articles s'interessen per aspectes històrics i socials, entre els quals destaco l'estudi excel·lent de Jordi Ginebra sobre l'acció d'Antoni Rovira i Virgili com a mostra de la implantació social del fabrisme, i també la descripció i explicació que fa Xavier Rull de les ressenyes aparegudes a la premsa de les primeres obres del mestre (1891-1918). La primera part del llibre inclou, així mateix, algunes intervencions de la taula rodona dedicada a la qualitat lingüística en els mitjans de comunicació.

La segona part se centra en aspectes gramaticals i la tercera, en aspectes lexicogràfics. Tots els treballs són “acadèmicament solvents”, en paraules de Miquel Àngel Pradilla, president del col·loqui del 2008 i també editor de l'obra. Recomano als lectors interessats en l'estudi de la lingüística de Pompeu Fabra –que, afortunadament, encara n'hi ha força– que no es perdin els dos treballs de Joan Costa, en especial el de l'ús de les preposicions per i per a, així com l'anàlisi sistemàtica que fa Imma Creus de les observacions ortoèpiques de Fabra contingudes en les Converses filològiques.

En la mateixa línia, Joan Julià-Muné aborda amb gran rigor la fonamentació ortològica de Fabra i les aplicacions de Coromines. Aquesta va ser una de les ponències estrella del col·loqui de fa cinc anys.