NOVEL·LA
jordi capdevila
Empobrit per amor a l'art
“El poder de l'art ho redimeix tot”, es va dir en el seu interior Paul Cézanne després d'arribar a casa de nit i posar-se a pintar la seva companya, Hortense, adormida amb el seu nadó agafat al mugró. Un retrat convulsiu, fet amb tota la ràbia que duia el damunt.
Cézanne tornava irritat d'una trobada amb el doctor Gachet i els artistes que li donaven suport, Guillaumin i Camille Pissarro. Com que ningú feia cas de l'art dels tres pintors, el doctor Gachet els va animar a cercar un emblema per identificar-los artísticament. Cézanne va dir que el seu seria Un home penjat. D'aquesta conversa, en va sorgir poc després el quadre La casa del penjat, una de les seves obres més característiques.
És una pinzellada de la lluita incansable de tota la vida de Cézanne per revolucionar l'art, un artista considerat per Picasso “el pare de tots nosaltres”. Martí Domínguez recull en aquesta novel·la, amb el títol significatiu d'El fracassat, un dels temps més intensos i convulsos del pintor. No es pot oblidar que Cézanne ha estat considerat l'inspirador de l'impressionisme i el cubisme, però que va viure i morir amb privacions i sense el reconeixement dels crítics i acadèmics de l'època.
Martí Domínguez narra bàsicament les desventures dels tres primers anys que el pintor va conviure amb Hortense i el fill de tots dos sense estar casats. En plena ruptura amb els seus pares, que volien que fos banquer, va sobreviure en part gràcies al carnisser del poble, a qui bescanviava menjar per quadres, els únics que col·locava al mercat. Va ser l'època de total incomprensió del seu art, malgrat els esforços per experimentar noves tècniques amb el seu amic i protector Pissarro, que l'allotjava en un poblet al costat de París. També va tenir el suport de l'escriptor Zola, que el va incloure a la llista dels pintors que havien de renovar l'art, com ara Manet, Monet i Degas, en contra dels academicistes conservadors.
Durant sis anys seguits, l'obra de Cézanne va ser rebutjada al Saló de París. Un fet que va motivar la creació del Saló dels Rebutjats, amb les obres dels artistes que no havien estat acceptades. La crítica va carregar contra totes les pintures de Cézanne amb una duresa extrema que va acabar d'ensorrar el pintor. L'artista es va veure obligat a tornar a casa seva, la del pare banquer, per demanar ajut per sobreviure davant les privacions que passaven Hortense i el seu fill. Un ajut que no rebria si no acceptava deixar la pintura i guanyar-se la vida a la banca.
Un tret atractiu de tot el llibre és que els apunts biogràfics sobre la vida de Cézanne estan narrats amb tota mena de detalls minuciosos que immergeixen el lector dins del temps i l'espai dels artistes de l'època i el vigor interior del color i els sentiments que impregnava l'art que començaven a crear. Una narrativa ben tramada, una descripció minuciosa del personatge i l'engranatge amb el seu entorn, a més d'una riquesa lèxica amb tots els colors de la parla, desprenen un alè impressionista adient al relat.
Domínguez, escriptor i periodista valencià, fa un altre pas en la seva dèria d'explicar el rerefons del gran salt de la cultura europea des de l'època de la llum fins al segle passat, centrat bàsicament en els creadors francesos. Amb Les confidències del comte de Buffon va obrir un primer camí d'obra literària culta i erudita que va continuar amb El secret de Goethe i El retorn de Voltaire. Aquest llibre sobre Cézanne el consolida com a escriptor de referència dins del corpus literari català.