la. columna. digital
Marià Marín, Gremi Llibreters
Sant Jordi: ‘hat trick' total
Hem viscut un Sant Jordi amb factor Barça, una mena de virus FIFA que va fer que una hora abans les parades es buidessin i que força gent avancés la seva compra. I és que hi ha factors determinants en els hàbits lectors que poc o res tenen a veure amb els llibres. Només calia veure on eren les cues, les grans cues, tot i que de vegades no veiem el que passa en un costat perquè mirem cap a una altra banda. Un exemple, el 19è Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Mollerussa, pel qual hauran passat uns dotze mil infants des de Sant Jordi fins aquest diumenge. Gens malament. Com tampoc la iniciativa de Jordi Sierra i Fabra, que, amb el suport organitzatiu del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, ha portat escriptors als hospitals amb motiu de Sant Jordi. Això sí que és foment estratègic de la lectura i una lliçó d'humanitat. Remarco aquests dos casos d'èxit perquè el dia de Sant Jordi el llibre per a la canalla va tornar a quedar en segon rengle o directament oblidat, tot i la insistència del Gremi de Llibreters de Catalunya a dir i repetir que els llibres més venuts són els altres, la plèiade de títols que en aquell dia suposen entre el 60% i el 80% de la facturació, és a dir, de les vendes, i on destaquen els llibres per als més menuts.
No és un concurs
Sant Jordi sembla, a voltes, un concurs en què interessa saber qui guanya abans que prendre el pols a la literatura, debatre sobre l'estat de la poesia, fixar-nos en la recuperació de clàssics, la incorporació de noves traduccions o la salut de l'assaig, o preguntar-nos per què quatre de cada deu catalans no llegeixen... A la roda de premsa prèvia a la diada es van presentar les dades de lectura i de consum de llibres a Catalunya. Sembla ser que el 2012 vam remuntar, poc, però remuntar. Amb tot, som lluny de qualsevol estàndard que voldríem considerar acceptable. Queda molt per fer i hi ha llocs on ja s'hi posen, com a França, on el govern dotarà amb una partida milionària la xarxa de llibreries. Motius culturals al marge, hi ha raons econòmiques clares: llocs de treball, manteniment de la creativitat i del teixit industrial propi i apostar per un comerç de proximitat que crea ocupació i suposa alliberar càrregues socials.
Digital no vol dir il·legal
En aquesta roda de premsa també es va fer notar que més de la meitat de les lectures digitals dels catalans són il·legals. En pocs dies de diferència, la federació que agrupa tots els editors de l'Estat qualificava la reforma de la llei de propietat intel·lectual que impulsa el govern espanyol de “molt parcial”, en vista de la “insòlita situació” d'Espanya, rècord en descàrregues il·legals a tota l'OCDE. Però es feia remarca, també, que l'edició digital és l'única que creix i que, per tant, destruir-la i no invertir-hi (no hi ha pressupostos, no hi ha crèdit) suposa deixar de crear llocs de treball. El problema no és la lectura digital, via de creixement lector i empresarial, sinó la ineficiència legal i la idea socialment establerta al respecte. Pedagogia i xifres.
Més gols en aquests dies de dracs: Eurydice publica l'informe sobre l'ensenyament de la lectura a Europa i conclou que només una societat hàbilment lectora serà competitiva en la societat del coneixement. I hi afegeix que amb l'escola no n'hi ha prou, que és essencial el foment lector fora de l'àmbit escolar. I tornem al món digital: l'informe fa insistència que la lectura digital té “un enorme potencial” i cal treballar-hi. En el Sant Jordi de Liberdrac, el llibre més venut també va ser Victus, cosa que demostra que encara que el suport sigui diferent, el lector no ho deu ser tant.
En el món digital tenim una oportunitat de negoci, un nínxol d'ocupació i una eina potent per millorar l'educació dels nens i joves. Un hat trick total pel qual hauríem d'apostar.
