Entre nen i nena

En les primeres imatges de Tomboy de Céline Sciamma veiem una família que es trasllada cap a un nou paratge. Més tard, escoltem un nen/nena fascinat per la lectura d'El llibre de la selva de Kipling. Sota aquests paràmetres es mourà aquesta deliciosa faula infantil que parla dels canvis de la vida, però també de la crisi d'identitat sexual. El canvi de llar porta la família cap a algun lloc dels afores de París, prop d'un bosc, on una nena anomenada Laure es transformarà en el nen Michael i mostrarà als nous companys la seva força i la seva capacitat per esdevenir el guanyador/a de diferents jocs infantils. El paper de Mowgly queda perfectament assignat al personatge de Laure/Michael, ja que sembla com si en la nova jungla vital hagués d'espavilar-se, manifestar allò que vol ser i que no li deixen ser.

Céline Sciamma explica una història de descoberta de la sexualitat, de desig de canvi de sexe situada en l'àmbit de la infantesa. En cap moment pretén moralitzar, ni tampoc pretén fer una pel·lícula sobre una nena que descobreix la seva homosexualitat. La solució implica situar el relat en el moment en què la protagonista té nou anys, quan veu que la seva vida canvia i pot establir noves amistats. En un context de transformació, Laure/Michael decideix assumir una personalitat determinada i posar-la de manifest. Bona part del metratge de Tomboy està centrat en els jocs infantils i en partits de futbol. A l'interior de la família, la nena contempla el seu cos, veu com probablement no trigaran a despuntar els seus pits i busca solucions per poder-se banyar al riu amb els seus amics sense que descobreixin quina és la seva veritable sexualitat. El to de la pel·lícula sembla marcadament innocent, com si no hi hagués una porta oberta cap al desig, més enllà d'un petó amb una noia carregat d'ambigüitat. Malgrat aquesta aparença d'innocència, Tomboy sap buscar l'equilibri perfecte entre allò dramàtic i allò lúdic, sense forçar les tintes, sense caure en cap solució escabrosa. Laure/Michael es troba en un dilema personal que resol amb la disfressa, la dissimulació, però sense anar a parar en l'embolic fàcil. El resultat final és una pel·lícula petita, delicada però plena de vida.