L'In-Somni comença amb força

Bones perspectives per al festival In-Somnien la seva desena edició a Girona. Fins i tot la pluja va tenir el detall de parar unes hores abans de l'inici del festival, que estrenava emplaçament al passeig de la Copa: un espai molt millor que els jardins Fora Muralla, que dóna marge a l'In-Somni per créixer i estabilitzar-se dins l'oferta cada vegada més àmplia i diversa de festivals de música a Girona.

El festival es va posar en marxa dimarts amb una aposta gairebé segura, si és que actualment hi ha apostes segures. Puntualment van sortir a escena el Muchachito, sense el Bombo Infierno –és a dir, sense el bombo, però també sense la banda titular–, però amb els seus compadres El Ratón (Los Delinqüentes) i Santos de Veracruz, pintor que acompanya el Muchachito Jairo per aquests mons de Déu des de fa molts anys i que continua sent un tret diferencial important de la proposta escènica del músic de Santa Coloma de Gramenet en qualsevol dels seus formats. Dimarts, en un concert de bisos infinits que es va acostar a l'hora i tres quarts, Santos va tenir prou temps per pintar en directe dos quadres de gran format i al final encara li van quedar forces per cantar, en una cloenda apoteòsica. Pel que fa al Muchachito i El Ratón, aquests dos delinqüents habituals en van tenir prou amb dues guitarres espanyoles i el nou aparell que fa les funcions del bombo –el Tabanco Bomb, sobre el qual Muchachito marca el ritme amb els peus, mentre canta i balla– per muntar una gran festa de concepte gairebé ramonià –dels Ramones, per la seva acceleració i la pràctica absència de pauses–, en què no pot faltar la gràcia natural d'aquests superherois de barri: Muchachito anunciava un repertori de “balades dels vuitanta” i algú va cridar “Duran Duran!”. “Ho tenim controlat”, va respondre ell, amb seguretat. Evidentment, no van fer cap versió d'aquells nous romàntics, però sí va sonar La quiero a morir, de Francis Cabrel, memorable balada de principis dels vuitanta, presentada en una tremenda relectura rumbera.

Entre cançons del Muchachito i de Los Delinqüentes també va sonar un homenatge a Los Amaya, finalment reivindicats amb tota justícia com un dels grups essencials de la rumba catalana més propera al pop.

En la llarga recta final, el Muchachito anava anunciant que marxaven, però d'una manera gens convincent, davant la insistència d'un públic realment entregat, que va quedar força exhaust després d'aquesta sobredosi rítmica. Tot i així, quan Joan Garriga i els altres set membres de La Troba Kung-Fú van sortir a escena cap a la mitjanit, el so de l'acordió diatònic va fer revifar de seguida la revetlla popular en què es va convertir la jornada inaugural de l'In-Somni, amb l'envelat gairebé ple i el públic també voltant per les parades a l'aire lliure. El grup gironí The Blackiss va completar la primera nit, plena de bons auguris per al festival.

Després de la jornada pop, gratuïta i solidària d'ahir –s'accedia al recinte amb un producte per al Banc dels Aliments–, avui tindrà lloc la nit electrònica de l'In-Somni, amb The Zombie Kids com a caps de cartell.