En el cor de les tenebres

La primera escena de Rebelde (War witch), del canadenc Kim Nguyen, mostra una nena de dotze anys que és forçada per la milícia a agafar una metralleta i executar a sang freda els seus pares. La crueltat sense límits de l'escena sembla avisar l'espectador del que posteriorment veurà i el posa en estat d'alerta davant d'un film que parla de com en determinats països africans els nens es transformen en soldats de la guerra i com la deshumanització porta fins al límit determinades conductes. Malgrat que la pel·lícula és un clar al·legat contra la situació africana, és cert que a mesura que avança se suavitza i que la història de la nena captiva i convertida en soldat d'una indeterminada guerrilla es transforma en una fosca història iniciàtica sobre el retrobament i la comunió amb els pares executats.

Rebelde té sobretot el caràcter d'una faula. Està rodada al Congo, però en cap moment podem dir que tracta sobre la situació política d'un país concret. En tot cas, queda clar que la faula vol incidir en les mancances d'un continent i en la violació dels drets humans, des d'una perspectiva que en més d'una ocasió està marcada pel pes d'una mirada occidental i d'una visió excessivament redemptora.

A part de ser una pel·lícula en què es denuncia de manera concreta la utilització de la infantesa en conflictes bèl·lics, Rebelde també és una història d'amor, una història de superació personal i un relat de fantasmes. La història d'amor esclata a meitat de l'obra i està centrada en la nena soldat i un jove albí que també forma part de la guerrilla en què la nena és obligada a lluitar. La parella han de trobar un gall per poder sublimar el seu amor i alguns dels moments més feliços de la pel·lícula se centren en la recerca desesperada del gall que ha de conduir a la felicitat.

La situació iniciàtica és la descripció del viatge de la protagonista que en el seu camí descobreix la violència, però en la part final viu obsessionada per poder donar al nen que porta dins del ventre un altre futur i trobar la comunió ideal que la porti fins al lloc on estan enterrats els seus pares. Mentre la primera mitja hora del metratge està centrada en la incorporació a la guerrilla per sobreviure, en la part final el to iniciàtic s'evidencia.

Malgrat la duresa d'algunes escenes, Rebelde no és una pel·lícula realista sinó un relat de fantasmes que intenta invocar el pes que les supersticions i els rituals ancestrals encara existeixen en el cor d'un continent africà que està moralment marcat. Els fantasmes amb la pell blanca conviuen al costat dels personatges reals i les visions del més enllà trenquen amb la cruesa de determinades escenes bèl·liques. Rebelde funciona com a pel·lícula colpidora que denuncia una situació i evoca la dificultat de trobar camins de dignitat en un espai degradat. Malgrat les bones intencions del discurs, la mirada de Kim Nguyen resulta moltes vegades forçada, no hi ha una mirada justa i equilibrada que guiï el relat i fàcilment cau en extrems de crueltat o de sentimentalisme, per obligar l'empatia de l'espectador occidental.