ASSAIG
d. sam abrams
El poder de la poesia
La figura del poeta-crític a Catalunya a partir de l'exemple de Joan Maragall ha tingut molta fortuna i ha arribat als nostres dies per mitjà d'autors de la talla de Marià Manent, Agustí Bartra, Joan Teixidor, Josep Palau i Fabre, Gabriel Ferrater, Carles Miralles, Pere Rovira, Jordi Julià i altres. Ara, Lluís Solà s'ha incorporat a aquesta tradició, amb la publicació de La paraula i el món, un conjunt de tretze estudis sobre nou poetes, de Verdaguer a Bauçà.
L'estructura del llibre no té cap secret. D'entrada trobem el pròleg que defineix el marc conceptual que serveix de denominador comú de tota l'obra. Després, tenim els assaigs sobre els diferents poetes en ordre cronològic, que ofereixen una mena de visió general de certes tendències que han marcat el desplegament de la gran poesia catalana del segle XX. I, en darrer lloc, hi ha un text d'epíleg, amb voluntat polèmica, que porta el conjunt cap a la més estricta contemporaneïtat plantejant el tema del retorn de la poesia a l'oralitat, després de segles del predomini inviolable de la lletra impresa, i els perills que comporta.
Insòlita potència humana
Cada peça del llibre constitueix una aportació important a la bibliografia sobre l'autor en qüestió. En el cas concret del segon dels dos assaigs dedicats a Maragall, senzillament no conec una interpretació més ambiciosa i ajustada de la famosa teoria de la paraula viva. Justifica el llibre.
Ara ens toca rellegir els grans poetes, començant per Lluís Solà mateix.