Fascinats pel retrat

El fotògraf Humberto Rivas parlava sempre d'una dura lluita entre retratista i retratat perquè l'un i l'altre tenen interessos i fílies diferents, sovint incompatibles, com quan entren en joc les aparences o el voler ser el que no s'és. Rivas sabia que només hi podia haver un vencedor en aquest cara a cara: el fotògraf. “El retrat és sempre un autoretrat”, assegurava, per així justificar el seu interès. Alberto García-Alix, un altre virtuós del gènere, coneix també bé els neguits d'aquest joc de miralls, i ell per sortir-ne victoriós ha d'invocar estats de deliri, a vegades al límit de tot, inclús els de la seva pròpia vida. En definitiva, el retrat té una màgia oculta, una aura especial que ara impregna la nova exposició de la Diputació de Barcelona, dins l'històric programa d'arts visuals de l'Oficina de Difusió Artística (ODA). És un Cara a cara, el títol de la proposta, que s'ha farcit amb retrats de la col·lecció de la Fundació Foto Colectania.

El Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès inaugurarà demà, dimecres, una exposició que voltarà per la demarcació barcelonina fins a finals de l'any que ve. Els 80 retrats que componen el projecte –amb Pepe Font de Mora, director de Foto Colectania, com a comissari– també viatjaran, després de Cerdanyola, a Cornellà de Llobregat, Caldes de Montbui, Terrassa, Martorell, Mollet del Vallès i Igualada. 80 retrats (en algunes localitats, per raons d'espai, se n'exhibiran alguns menys, una seixantena) que no faran la travessia sols: aniran sempre acompanyats d'un servei educatiu, a càrrec d'A Bao A Qu, que dóna aquest caràcter de màxima difusió i comprensió al programa de l'ODA.

Humberto Rivas i Alberto García-Alix són dos extrems oposats, en certa manera, de les múltiples maneres que hi ha de pensar i fer el retrat, així com de relacionar-se amb el retratat, en uns vincles que sempre són complexos. Rivas capficat dins del seu estudi, García-Alix pentinant els carrers. I aquest fil és el que estira sense recança l'exposició, que en total aplega l'obra de 25 fotògrafs en un mosaic divers que abraça des de primers plans fins a retrats de grup; des de fotografies de nens i adolescents, passant per personatges cèlebres (Luis Buñuel, Núria Espert, Joan Miró, Antoni Tàpies, José Luis Borges, Antonio Saura, Eduardo Chillida...) fins a autoretrats.

Francesc Català-Roca, Toni Catany, Joan Colom, Cristina García Rodero, Ramon Masats, Xavier Miserachs, Leopoldo Pomés, Ricard Terré i Miguel Trillo són algunes de les signatures presents en l'exposició, que rastreja l'evolució del retrat des dels anys cinquanta fins a l'actualitat. També hi ha alguns autors més pendents de reivindicar, com ara Albert Fortuny i Antoni Vidal.