En Tomeu crema Olot

Crema tot quan toca. Ho afirmava l'escriptor Biel Mesquida divendres referint-se a Bartomeu Rosselló-Pòrcel en l'última conferència que va pronunciar per tancar l'Olot Temps de Paraules. “És una mica valencià i tracaire”, va exagerar. Aquest foc interior que el poeta mallorquí va treure en forma de poesia queda més que palès en alguns dels títols dels seus poemaris: Fira encesa, Arbre de flames i Imitació del foc. Mesquida va combinar la lectura dels trets més destacats de la biografia d'en Tomeu –tal com anomenaven al poeta els seus amics– passats pel seu sedàs literari amb poemes del protagonista, sobretot de Nou poemes (1933) i Quadern de sonets (1934). Així, va repassar la seva infància a Mallorca, el trasllat a Barcelona per estudiar amb una beca de la Diputació, la residència d'estudiant amb personatges que el van influir com el que n'era director i també mallorquí Miquel Ferrà o amics com Pierre Vilar i Gabriel Fusté, el viatge pel Mediterrani amb col·legues d'estudis i professors que tant el va marcar o l'època a Madrid. Biel Mesquida va parlar de la poesia en general com a música, com a focs artificials. La poesia, segons ell, no ha de dir res, tal com a un petard palmera no li demanem que ens parli. Això no obstant, va matisar que no és un gènere fàcil. “La vertadera poesia no és només entreteniment, no s'ha d'entendre a la primera. És una festa de l'intel·lecte, et va dient coses i en Rosselló-Pòrcel diu coses”, va dir. Mesquida va anar engranant les influències del poeta: els mestres mallorquins Alomar, Alcover i Costa i Llobera, els poetes espanyols de la Generació del 27, els de l'avantguarda europea com Valéry i la perfecció formal i el barroquisme de Góngora. El resultat, una obra intel·ligent i molt rellevant.