Robòtica i sentiments

Hi ha tota una branca de la robòtica aplicada al cinema que s'ha mogut en la frontera entre la ciència-ficció i la filosofia, plantejant de manera més o menys directa tota una sèrie de qüestions entorn de la humanitat: són humans, els robots? Què ens converteix en humans? Què ens diferencia d'un androide que imita tan perfectament els humans que fins i tot té emocions? Michael Crichton a Westworld, almas de metal (1973); Ridley Scott a Blade runner (1982), Steven Spielberg a A.I. - Intel·ligència artificial i, més recentment i des de casa nostra, Kike Maíllo amb Eva, són alguns dels cineastes que han utilitzat els codis de la ciència-ficció, barrejant-la amb altres gèneres com ara el thriller, el melodrama i el western, per explorar totes aquestes qüestions.

El director nord-americà Jake Schreier fa una nova aportació al subgènere amb Un amigo para Frank, que es va presentar als festivals de Sundance i Sitges. Sense caure en l'excés d'ambició, allunyant-se de la parafernàlia futurista, Schreier posa al centre de l'acció un home gran amb problemes de memòria (Frank Langella) a qui el seu fill regala un robot perquè l'ajudi en les tasques domèstiques. Inicialment és molt reticent, però aviat descobreix que el seu nou company li treu feina, és simpàtic i l'anima a reprendre l'activitat que havia practicat de més jove i que li havia fet passar temporades a la presó: robar.

Segons explicava Jake Schreier a Sitges, en una entrevista a aquest diari, el guió de la pel·lícula, signat per Christopher Ford, no està tan allunyat de la realitat: “Molts amics meus tenen objectes com per exemple el Rumba [una mena d'aspirador que pots deixar sol i va netejant per casa], i s'hi relacionen com si fos humà, hi projecten les seves emocions. El nostre robot té un disseny molt senzill i la idea era aquesta, atribuir una certa humanitat al robot, donar-li qualitats humanes.” Per al director, “el desenvolupament de la tecnologia ens permet millorar les relacions humanes, i pot ser un reflex de nosaltres mateixos; és interessant com Frank veu el robot, però també com es veu a si mateix gràcies a la relació entre tots dos”.

El disseny del robot és similar a alguns robots que ja existeixen al Japó, o que s'han enviat a l'espai. El motiu: “No teníem gaire temps i és una pel·lícula independent de pressupost petit.” Però el disseny, “pel fet de no tenir un rostre que expressi emocions, facilita que el protagonista ho tingui més fàcil per projectar-s'hi a ell mateix”.

A diferència de propostes amb més ambició artística i filosòfica com ara els films de Spielberg i Scott esmentats abans, Un amigo para Frank és per damunt de tot una pel·lícula de personatges, amb força sentit de l'humor i bones interpretacions del gran Frank Langella i de secundàries com Susan Sarandon i Liv Tyler. Les reflexions que pugui suscitar sobre la humanitat, la vellesa, la identitat i la memòria són un plus afegit a una història que ofereix entreteniment i emocions.