Diàleg entre mestres

Tot i que, en la seva vessant d'arranjador de cançons de pop, Francesc Burrull (Barcelona, 1934) ja ha estat, darrerament força reivindicat per Phil Musical, Angelina i els Moderns, Carles Belda i altres nostàlgics de la Catalunya pop dels anys seixanta, manca encara fer una mica més de justícia al Burrull jazzman, que durant més de mig segle ha acariciat el piano amb un rigor i una exquisidesa propis dels mestres de veritat. A més, qui, en aquest país, pot presumir d'haver fet realitat els desitjos de tota una Ava Gardner interpretant Lullaby of Birdland –recuperada per aquest disc que ressenyem– a la Costa del Sol?

Instigat apassionadament pel crític i actual programador del Jamboree Pere Pons, aquí en condició de productor, Empremtes reuneix dos gats vells com Burrull i el trompetista Josep Maria Farràs (Terrassa, 1943), un altre lion del jazz català que ha mamat Louis Armstrong, Duke Ellington i Charlie Parker des del bressol. Amb una banda completada per dos històrics del Quintet d'Egara –Adrià Font a la bateria i Joan Albert al saxo alt– i Dimitri Skidinov al contrabaix, a més de les col·laboracions dels joves Fredrik Carlquist al saxo i Raynald Colom a la trompeta, Burrull i Farràs aporten a Empremtes genuïnitat, escalfor i uns quants trucs de mag. Comença, el disc, amb un bell i noctàmbul diàleg entre tots dos (Easy living, un altre clàssic) i, durant gairebé una horeta, es passegen per temes com el Night in Tunisia de Gillespie, el Whisper Not de Benny Golson (un músic que, després de sentir-lo tocar a Terrassa, va insistir a Farràs perquè anés a provar sort a Nova York), Cal que neixin flors a cada instant de Llach i el Jamboree de Salvador Font Mantequilla, a més de dues peces pròpies de Farràs. Màgia? I tant!