Àngels Ortiz enllesteix el seu nou disc, ‘Àngels del zel'

La cantautora rosinca Àngels Ortiz està enllestint a l'estudi de gravació Soundclub de Salt el seu tercer disc, Àngels del zel, que ha finançat en part gràcies a aportacions de micromecenatge, a través del web Verkami. El disc, produït per ella i mesclat per Carles Garcia, amb Lluís Costa als controls tècnics, inclourà deu cançons, la majoria força elèctriques i rockeres i totes molt personals pel que fa a les seves lletres. “Només sé parlar de mi. És un defecte que tinc. I qui no m'entengui...”, diu Ortiz, amb una barreja equilibrada de sinceritat i ironia.

A més d'Àngels Ortiz (veu i guitarra acústica), l'equip musical del disc es completa amb Carles Garcia, guitarres elèctriques, Miguel Alcón, bateria, i Àngel Blàzquez, baix. Tots tres músics van ser membres, en els anys vuitanta, del grup rosinc Locura de Amor, que el 1989 va aportar la cançó Conejo recalentado al disc col·lectiu d'homenatge a Dalí El gran masturbador. Ara tots tres formen la banda d'Àngels Ortiz, reforçada amb el saxofonista Roger Ripoll, que sona en dos dels temes del disc, Blues pel meu pare i Balada. Ortiz també ha recuperat per al seu tercer disc dos temes del primer, Hores velles (1997), el que li dóna nom i Folls, però amb arranjaments molt diferents als originals i un concepte “més elèctric”. També el seu segon disc, La pell del violí (2006), amb adaptacions musicals de poemes de Miquel Martí i Pol, era molt més acústic i tranquil que aquest Àngels del zel, que redescobreix una de les millors veus femenines del rock català, amb gairebé tres dècades de trajectòria. De fet, Faristol va ser el seu primer grup professional, a mitjan anys vuitanta. La tardor vinent, Àngels Ortiz estrenarà un nou grup de versions de Janis Joplin, amb Àlvar Llauradó, que va ser guitarrista de Faristol.

En aquest nou disc, Ortiz ha reunit cançons de diferents èpoques, que tenen “un, cinc o vuit anys”, entre les quals hi ha també Oasi, Melodies, Pàgines en blanc, Jocs de marbre i Home. “En el proper disc, vull que hi hagi més música negra, més blues i gospel, perquè és el que m'ha apassionat tota la vida. El quartet actual és una bona base, però més endavant m'agradaria que hi hagués un teclista i que el saxo tingués més presència. No vull forçar res: tot arribarà d'una manera natural”, diu la cantant, que també és ballarina i vol aprofitar els llargs solos de guitarra de les noves cançons per escenificar en directe petites coreografies de dansa contemporània.

Àngels Ortiz vol tenir acabat el disc a principis de juny. Després, l'oferirà a algunes discogràfiques. “Si no hi ha bones condicions, l'editaré jo, però ja tinc ganes d'anar arraconant l'autogestió.”