Sense cultura

PORT. FRANC

montse frisach

El reciclatge és bell

La Fundació Setba de Barcelona exposa l'obra de sis creadors africans contemporanis que utilitzen material trobat a les deixalleries per pintar, esculpir o construir belles i funcionals peces de mobiliari. La tendència ja té nom: el Recup'art

El món de l'art no ha estat mai aliè a la utilització de deixalles i residus. De vegades ha estat la pura necessitat el que ha obligat molts artistes a fer servir materials reciclats, però en altres casos, com en alguns moviments artístics del segle XX, com per exemple el dadaisme, l'art pop o el nou realisme francès, la deixalla suposava una reivindicació estètica enfront dels materials nobles tradicionals. Artistes com Robert Rauschenberg o Arman, a principis dels anys seixanta, van elevar la llauna, la fusta o el cartró usats a la categoria de materials artístics.

En les darreres dècades, però, l'art reciclat ha anat prenent un protagonisme especial arreu del món, sobretot a les zones on el problema de la gestió dels abocadors, les deixalles i la brossa no està resolt. No és casualitat que a Llatinoamèrica o a Àfrica l'art reciclat tingui una gran incidència, entre altres coses perquè els creadors no tenen recursos per comprar materials nous. A Occident, en canvi, l'aprofitament de les deixalles per convertir-les en art respon a més a reivindicacions mediambientals, encara que la greu crisi econòmica que ens assota pot portar que la decisió d'utilitzar materials usats per l'art acabi sent molt més habitual.

A la Fundació Setba de Barcelona, es pot veure aquests dies una exposició que posa de manifest la riquesa de l'art reciclat africà, una tendència que ja té nom: el Recup'art. Hi exposen sis artistes: dos pintors, dos escultors i dos dissenyadors industrials. El pintor Rafiy Okejolahan, de Benín, plasma un món habitat per criatures sofrents, amb colors esclatants. A més de pintura, també utilitza rovell i marro de cafè. El pintor congolès Francis Mampuya, d'altra banda, es considera el promotor del librisme, un corrent artístic que utilitza materials recuperats artificials com ara ferro, ampolles, sorres i taps, i que té un fort component de denúncia social. La seva obra, explica la directora artística de Setba, Cristina Sampere, està molt influenciada per Basquiat, de la mateixa manera que en el seu moment el pintor nord-americà es va inspirar en la pintura africana.

Força espectaculars són les obres de l'escultor Sahab Koanda, de Burkina Faso, que aprofita tot tipus de material de rebuig per crear divertides escultures. Al vestíbul de la Fundació Setba, es pot veure un gran genet a cavall, construït amb dipòsits de moto, cadenes, tubs d'escapament i altres peces mecàniques. En una de les habitacions, Koanda presenta tota una orquestra, amb cinc membres, amb cantant inclosa, feta amb llaunes, cargols, olles, tapadores de cassola... També de Burkina Faso és Xavier Sayago, que en aquest cas construeix estranyes aus.

En el tema del disseny industrial, aquests artistes africans del reciclatge excel·leixen especialment. Un d'ells, el senegalès Bibi Seck, mostra el joc de tamborets i taula Taboo, molt ergonòmic, fet amb un material reciclat a partir del plàstic de bosses i ampolles. L'estètica d'aquestes peces evoca els enrajolats trencats de colors dels terres de mosaics de colors, molt populars a Dakar. Els mobles, que s'exposen en espais tan cosmopolites com el MOMA Cafè de Brooklyn, es fabriquen en una cooperativa de dones del Senegal. Per la seva banda, Hamed Ouattara, de Burkina Faso, dissenya sofisticats mobles –calaixeres, mobles bar– a partir del metall dels barrils de lubricants. Són peces úniques i molt funcionals, que es venen arreu del món, però són també “un símbol” de com els materials industrials poden recuperar-se d'una manera digna i bella.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.