Un dietari sense defalliment

Una de les àrees de més creativitat de la literatura catalana moderna i contemporània és el dietarisme. Només cal citar alguns noms:  Pla, Bladé i Desumvila, Manent..., Puig, Sòria, Alonso... Ara bé, l'extens conreu del dietari no ens ha de portar a l'autocomplaença i la deixadesa. Sempre hem d'estar a punt per rescatar autors del passat i descobrir-ne de nous.

En aquest sentit, precisament, hi ha un cas que clama al cel.  És el cas del proteic Lluís Maicas (Inca, 1954) –poeta, novel·lista, dietarista, artista–, que té sis nodrits volums de dietaris, dividits en dos cicles: els quatre volums de Quadern de viatge (2003-2009) i els dos que han aparegut fins ara de Teràpies de sedició (2011-2012).  

L'armistici és el segon lliurament de Teràpies de sedició, una obra encara oberta. Es tracta d'un dietari forçat, és a dir, un dietari d'assiduïtat diària, escrit al llarg del 2010. A més, Maicas ha aconseguit una cosa molt difícil: un dietari forçat que no decau sinó que manté un alt nivell de cap a cap del text. El nostre autor poua dins i fora d'ell mateix cada dia per extreure'n experiències i reflexions d'interès. De fet, tot el text se sosté  sobre un profund punt de tensió formal i genèric entre el diari i el dietari, entre la personalitat i la impersonalitat.

L'armistici és d'una gran varietat formal perquè conté mostres d'altres gèneres com ara l'aforística, l'assaig, la narrativa, la poesia, la crònica de viatge, el retrat, l'articulisme... I aquesta varietat formal es reflecteix també en els continguts, a partir d'un extens ventall temàtic que abraça, sobretot, la natura, la societat, la política, l'art, la literatura, el temps, la memòria, la identitat, l'alteritat, la mort, la llengua, el somni... 

I totes les anotacions de l'obra estan dotades d'un to perfectament ajustat al tema, un to que va de la contemplació tranquil·la i la constatació imparcial a la incisiva, el criticisme i l'autocriticisme, el vitalisme, la inquietud, la indignació... 

Prengueu nota del nom: Lluís Maicas. Busqueu els seus llibres, llegiu-los amb cura. No és massa tard per recuperar aquest autor. Si no ho fem, estarem perdent alguna cosa de valor.