Retrobaments globalitzats

Fa uns anys, Babel d'Alejandro González Iñárritu va planejar la possibilitat de fer un cinema global, a partir d'històries que es creuen en diferents espais del planeta i que intenten certificar que tot està relacionat. 360 de Fernando Meirelles (el director de Ciudad de Dios) sembla continuar la mateixa tasca, però pren com a excusa l'obra teatral d'Arthur Schnitzler, La ronda, readaptada per Peter Morgan, el responsable del guió de The Queen. Tot plegat fa la sensació de que ens trobem amb una coproducció de prestigi, rodada en diferents parts del món (Viena, Bratislava, París, Rio de Janeiro, Phoenix...) i interpretada per un càsting de luxe encapçalat per Rachel Weisz, Anthony Hopkins i Jude Law. A diferència de la peça teatral de Schnitzler –portada abans al cinema per Max Ophüls i readaptada recentment al teatre per David Hare, amb el títol de L'habitacó blava–, en què cada escena té a veure amb una relació sexual, la pel·lícula de Meirelles és sobretot una història de personatges que busquen l'amor però que en lloc de perdre's per habitacions d'hotel o pensions de mala mort, es creuen i retroben en diversos aeroports.

Meirelles filma la pel·lícula amb un cert gust formal, però això no priva aquesta història en què tot està relligat i el món sembla un espai obert a totes les troballes de l'atzar, de tenir un to fals i grandiloqüent. Hi ha moments emotius, com la confessió de Hopkins davant dels alcohòlics anònims, però al conjunt hi pesa de manera excessiva la voluntat de construir una operació de prestigi que acaba quedant curta. L'opció de Meirelles acaba sent molt moralitzadora i es perd davant la força i el desarrelament moral que té l'obra de Schnitzler o la seva readaptació teatral a càrrec de David Hare.