Molt més que un pantà

Quan el 1958 es van començar les obres de la presa, la desaparició de Susqueda ja no tenia marxa enrere. En dos anys els 240 veïns que encara hi vivien van anar abandonant el poble, i el 1967 va quedar definitivament submergit sota les aigües. Tot aquest procés s'explica en el llibre Susqueda, la història submergida, amb la història de la Gallussa –l'última que va marxar de Susqueda– inclosa. El sacerdot i historiador Antoni Pladevall i la mestra Eva Viñolas han escrit un llibre extensament documentat, que es va presentar ahir a la sala de les columnes que hi ha dins la presa del pantà. El pantà, però, és només una petita part de la història. El llibre es remunta a les primeres troballes arqueològiques de la zona, i llavors fa un exhaustiu repàs de tot l'arxiu que s'ha pogut trobar sobre les famílies, les parròquies, les localitzacions i les tradicions locals. Des del 928, quan hi ha la primera referència escrita del poble, fins a l'actualitat, amb la divisió física que representa el pantà entre els diferents nuclis. La casa i la família Rocasalva, els altres masos que s'han pogut detallar i les diferents etapes demogràfiques de Susqueda –amb censos de població inclosos–, les mines, els bandolers, i el paper del Ter i els oficis comuns de cada època són detalladament relatats per Pladevall i Viñolas, en un llibre amb el gran objectiu de fer justícia i explicar que Susqueda va existir i va ser molt més que un pantà.