Tornem-hi amb: trobo

La frase “no busco, trobo”, que s'atribueix a Picasso, ha esdevingut un dels grans principis de la creativitat moderna. Aparentment és paradoxal perquè, com hom podria trobar si no busqués?; però és que no és aquest el seu sentit profund atès que quan hom busca, ho fa perquè té un projecte que espera resoldre en el procés de recerca; qui busca va darrere d'alguna cosa que creu que ha de trobar; si hom busca petroli i troba, en lloc del petroli, les ruïnes d'una vella civilització, se sentirà fracassat en la seva recerca; i si algú va al darrere d'unes bones terres de conreu i hi troba petroli, si és honest pensarà que el treball esmerçat en pro de l'agricultura ha estat malaguanyat. El que han trobat no era allò que buscaven, no s'ha acomplert el desenvolupament del projecte ja que l'objectiu de tota tasca de recerca no és actuar a la babalà sinó orientar l'esforç per treure'n els resultats sospitats o esperats.

El que volia indicar Picasso és que tot assajant de desenvolupar el camí de recerca formal que havia emprès per arribar a extreure'n algunes conclusions postimpressionistes o expressionistes, en la recerca formal de sobte s'adona que hi ha altres possibilitats d'acció i d'inventiva, diferents d'aquelles que havia emprès i que assajava de resseguir o desenvolupar. El que li succeeix és que en la recerca troba quelcom inesperat que li permet iniciar camins insospitats i marginals als que cercava. Picasso, i altres, tot buscant noves possibilitats per construir el volum, es troba que els clàssics valors plàstics, els reflexos, esdevenen estructures, facetes constructives.