CRÍTICA
Jordi Bordes
Suggestives cartes d'estiu adormit
La correspondència mostra una amistat i una fe envejable en el treball comú
S'escrivien perquè en tenien necessitat. Una raó vital. Més que lluir-se amb una redacció més o menys divertida (genial el passatge de l'accident de Toldrà cap a Ceret o el descobriment de la grandària de Vilanova de Clausells a la cacera de veus que animessin a la participació d'un concert) o florida, el que esperaven era rebre la resposta. Eduard Toldrà estiuejava a Cantallops, aire pur per a la filla i aturada mandrosa al seu treball més quotidià. Era en els boscos que la música li venia exuberant, com un cop de tramuntana.
L'amistat d'Eduard Toldrà i Manuel Clausells havia de ser pedra picada. Perquè les aventures culturals (organitzacions de concerts, confecció de programa i de repartiment i, fins i tot, fórmules per garantir l'èxit de la campanya publicitària) sovint acabava de mal borràs. Però, en les seves cartes, tenien ràpid el bàlsam. Després del xàfec, preguntar per les filles. Un gest prou revelador de la proximitat d'aquest músic amb el gestor cultural incansable. Les cartes s'escriuen del 1926 al 1935 i sobta que, quan ja tenien telèfon a casa (en fan referència a les cartes), segueixin apostant per l'epístola per equilibrar un programa o per parlar-se de la bellesa.
La proposta que fa Rosa Novell és tan senzilla com honesta. Ella i el seu germà es reparteixen les cartes: ell dóna la veu a Toldrà; ella, a Clausells. Alguns cops, les cartes descansen per donar pas a alguna partitura de Toldrà que fa referència, il·lustra i harmonitza l'escena. El món de Toldrà i Clausells és d'una certa bonhomia, de misses, felicitacions d'aniversari, carn d'olla i arribar tard a l'hora de dinar. Per això no volen complicar-se gaire, només quan l'afer és de pes com quan la vaga de metal·lúrgics del 1931. La República i la consolidació de Toldrà obra mirada: per això als projectes sonen García Lorca o Stravinsky. Les cartes, abans, han fet un retrat molt acurat de la construcció de Revolt de maig, escrit per Carner. Les relacions s'acabaran en sec, per l'assassinat de Clausells (avi dels Novell, per cert). La dramatúrgia no hi diu res, amb un excés de respecte. És coherent amb aquesta correspondència amable i de bon gust.
