Milestone Project, un festival multisensorial

Les germanes nord-americanes Bianca (Coco) i Sierra (Rosie) Casady, o sigui, CocoRosie, es troben ara mateix al mig d'una intensa gira europa de presentació del seu últim disc, Tales of a grass widow (City Slang), que inclou més de trenta concerts en dos mesos per una dotzena de països, però només una sola actuació a tot l'Estat espanyol: el dissabte 8 de juny CocoRosie serà un dels principals reclams de la segona edició del festival Milestone Project de Girona, on compartiran escenari amb Antònia Font, Maika Makovski i els locals The Dirty Club, en un gran concert a l'aire lliure, al parc de les Ribes del Ter. El divendres 7 el mateix escenari estarà ocupat per Mishima, els malians Amadou & Mariam, el grup barceloní de folk-rock Olivemoon i la banda gironina Sávats.

Aquestes dues nits de concerts amb preus força assequibles –15 euros, l'entrada d'un dia; 25 euros, l'abonament– formen el gran epicentre sonor del Milestone Project, un festival atípic que complementa la música en directe amb una oferta gastronòmica que implica una vintena de restaurants de Girona i altres localitats properes; dues taules rodones sobre les grans qüestions del món actual, i la intervenció als carrers de la ciutat d'alguns dels principals artistes internacionals de street art, els quals deixen la seva empremta en una sèrie d'obres que s'integren en el paisatge urbà i, en alguns casos, superen el seu caràcter volgudament efímer.

Tornem a CocoRosie. Aquest fraternal i singular grup va néixer ara fa deu anys a París i acaba de publicar el seu cinquè disc, Tales of a grass widow, un treball ple d'atmosferes sonores etèries i oníriques, però que al mateix temps toca molt de peus a terra: les germanes Casady són conegudes pel seu ferm activisme feminista, antipatriarcal, sempre en defensa dels més dèbils del sistema –i això inclou des de les dones i els nens fins als animals–, com ho manifesten a través de les seves cançons i d'accions que vehiculen a través del projecte Future Feminism, que CocoRosie ha impulsat juntament amb altres artistes indomables i lliurepensadors com ara Antony Hegarty (Antony & The Johnsons), Kembra Pfahler i Johanna Constantine. Entre altres projectes, Future Feminism prepara un llibre i una exposició d'art per a la tardor vinent.

Justament, Antony col·labora amb la seva veu inconfusible en una de les cançons del nou disc de CocoRosie, Tears for animals, una cançó en què el grup no només plora i es compadeix pels animals, sinó també pels éssers humans, als quals també dediquen un altre tema de títol aparentment gens ambigu, RIP Humans, que en canvi deixa també una porta oberta a l'esperança. “Estem plens d'optimisme. Sento que actualment estem començant a entendre que ens hem sentit còmodes en una presó social durant milers d'anys. Les dones i els homes estem oprimits per visions patriarcals, sistemes i religions que han menyspreat les dones, a les quals han segrestat el seu poder de creació i els han dit putes. En qualsevol circumstància hem de resistir i reinventar-nos. El que està clar és que a les dones no ens convidaran a prendre el seient del poder, l'hem d'agafar nosaltres”, afirma Bianca Casady.