Cinema amb estrelles... Michelin

Ni una calculada operació de màrqueting hauria ideat una promoció més eficaç: El Celler de Can Roca, que ha assessorat la pel·lícula Menú degustació, va ser escollit millor restaurant del món fa un mes i mig per la revista britànica Restaurant. “Segurament ens afavorirà –ens comenta el seu director, Roger Gual, en una entrevista–, però la pel·lícula ja la teníem venuda a una trentena de països, incloent-hi els Estats Units. Parla d'emocions, de sentiments, de menjar, de disfrutar de menjar, i això és molt universal.”

Dos exemples d'aquest Menú degustació: un plat d'olives amb gustos de diferents indrets de la Mediterrània i un bloc de sal del qual, en trencar-se, surt per sorpresa una llagosta. “El Celler de Can Roca –explica Gual– entra quan estem en preproducció, amb un menú de quinze plats pensats per acompanyar els diferents sentiments pels quals passen els personatges.” I no només això: Joan Roca, un dels tres germans propietaris, apareix interpretant un dels cuiners; el sommelier del film és el de debò del restaurant, i hi ha imatges d'elaboració dels plats rodades a El Celler. “Vam entrar amb la càmera a la cuina durant un servei real, i vam rodar els cuiners treballant. Et sents una mica com que molestes, però realment veure com ho fan és fantàstic.”

Menú degustació és una coproducció entre Catalunya i Irlanda, rodada sobretot en català i anglès, de protagonisme coral (com Smoking room i Remake, els altres films dirigits per Roger Gual), que està interpretada per actors catalans (Jan Cornet, Clàudia Bassols, Vicenta N'Dongo) i irlandesos (Fionnula Flanagan, Stephen Rea). Una parella que ja s'ha separat, una dona que no es vol allunyar de les cendres del seu marit i dos multimilionaris japonesos, entre altres, coincideixen en el sopar de comiat d'un famós restaurant de la Costa Brava a punt de tancar. L'argument fa pensar en El Bulli i també en Carme Ruscalleda (els japonesos volen comprar el restaurant). Però Roger Gual ho desmenteix: “Vam agafar una mica de cadascú, no és una pel·lícula inspirada en el tancament d'El Bulli, ni de bon tros.” No hi ha cap rivalitat entre els grans cuiners, segons el cineasta: “Estan molt units, els directors de cinema hauríem de fer com ells.” Així, doncs, no van tenir cap problema per col·laborar amb la pel·lícula: “Hem agafat una mica de cada un dels grans xefs que hi ha en aquest país. La Vicenta N'Dongo –la xef a la ficció– va anar a fer una estada amb Carme Ruscalleda, i abans de tancar El Bulli vaig parlar bastant amb Ferran Adrià.” Per al guió, Roger Gual també va veure totes les pel·lícules de gastronomia. Les tres preferides són El festín de Babette, Big night i Ratatouille.

De tot plegat, n'ha sortit una pel·lícula alegre, lluminosa, “sobre les emocions, els sentiments, les ganes de viure...” “És molt optimista, pensada perquè la gent surti del cinema amb ganes de viure la vida, de prendre una copa de vi i unes tapes amb els amics.” Cinema i alta gastronomia són, segons Roger Gual, “molt semblants”: “Com a cuiner, idees tu sol un plat, el tastes, necessites un equip molt gran per fer-lo, i després tens un client que busca emocionar-se. La cuina creativa i el cinema són molt paral·lels.”