Arrels espluguines al Mèxic profund

Sovint no s'és conscient de la història de Catalunya que s'ha escrit lluny d'aquest país al llarg del segle XX, que no és pas poca. Per això, encara que sigui de tant en tant i de manera testimonial, va bé que se celebrin aniversaris, com els que en els últims han commemorat el 70è aniversari dels últims bombardejos de la Guerra Civil. Després de la guerra va venir l'exili per a milers de republicans catalans, milers d'històries vitals que han acabat fent fortuna, o no, en altres països, on sovint han arrelat i han acabat dissoltes a hores d'ara en les profunditats d'un arbre genealògic nodrit ja amb moltes aportacions extracatalanes. Doncs bé, sense anar més lluny, avui fa 70 anys que el vaixell Mexique, havent sortit de Bordeus quinze dies abans amb centenars de republicans, va arribar al port mexicà de Veracruz, des d'on el govern de Lázaro Cárdenas, un dels pocs del món que els va acollir, va repartir els passatgers cap a diverses destinacions al país.

Entre els passatgers n'hi havia dos de l'Espluga de Francolí; Joan Callau Vives i Maria Gené Teixidó, que s'havien significat –de paraules, que no de fets– per la seva militància republicana. Ben poc ens podem imaginar avui el trasbals que ha de suposar una experiència així, però ells, com la majoria de catalans que van haver de refer la seva vida lluny de casa partint gairebé de zero, no només se'n van sortir sinó que avui els seus descendents han deixat empremta al país. Després de breus estades a Chihuahua i Guadalajara, la parella va veure que el franquisme anava per llarg i es va acabar establint a Torreón, una ciutat industrial del nord ubicada a la regió d'una antiga llacuna, al Mèxic profund. Ell era forner a l'Espluga, però aquí es va posar a treballar al camp i en jardineria. Ella era força més jove i no es conformava a quedar-se a casa a tenir cura dels seus dos fills –el Polen i la Dàlia, ja nascuts a fora–, i li va demanar que li muntés un taller per elaborar suèters i camises, com feia al seu poble natal. Va ser així que la família es va introduir, encara que de manera modesta, en el sector del tèxtil, venent amb les marques Francolí i Teixidó, per cert. Quan va morir el seu marit, el 1979, els fills patien per la mare, i el Polen va revifar el negoci amb una implicació que va mantenir viva sa mare durant gairebé 30 anys més –la Maria va morir el 2007, als 89 anys– i que encara dura avui.

La mare era l'única persona amb qui el Polen encara es comunicava en català –i amb accent espluguí, és clar-–, perquè sa germana petita ja no el parla i els seus dos fills ja gairebé no l'entenen. Ell només ha estat dos cops a Catalunya, a l'Espluga, i de l'últim ja fa 36 anys. Per tot això es mostrava entusiasmat –emocionat, diria– per haver rebut, fa tot just deu dies, la visita d'un convilatà, amb qui desplegava fins al màxim tota l'hospitalitat de què solen fer gala els mexicans. Ell també ho és, al cap i a la fi, tot i que les arrels l'estiren molt. És ell, així, qui ens narrava la història de la seva família, ens ensenyava el llistat oficial –apareix en una plana web sobre els exiliats– de passatgers del Mexique i s'emocionava en recordar les vicissituds dels pares.

I qui s'enorgulleix també d'haver traspassat tant el sentiment català –el seu fill petit, el Juan Arturo, que viu a Monterrey, és soci i fanàtic del Barça, i ja n'ha fet al seu fill, de tot just uns mesos de vida– com les virtuts del seu caràcter. L'emprenedoria, per exemple. I la demostració és ben gràfica: després d'haver estudiat als Estats Units, el fill gran, el Paul, va tornar a Torreón a mitjan 90 per muntar una maquiladora, una fàbrica de pantalons texans que va anomenar Arrels de la Laguna. Li va anar tant bé que fa cinc anys l'empresa es va expandir, va comprar una nau en un poble proper i va augmentar la producció. Avui, la companyia és de les poques tèxtils de la regió que ha aguantat el tipus davant la crisi, dóna feina a uns 200 treballadors i fabrica uns 15.000 texans de mitjana a la setmana, que ven íntegrament perquè es comercialitzin als Estats Units. Pantalons amb denominació d'origen Catalunya; vaja, que confiem que ens porti aviat en persona a l'Espluga. Segur que la trobarà ben canviada.