Un llegat etern

Vaig conèixer Tomàs Mallol el 1992, quan des de l'Ajuntament vam iniciar les negociacions que finalitzarien amb l'adquisició de la col·lecció que havia reunit durant un quart de segle. Immediatament, vam saber que érem davant d'un home excepcional: només aquesta qualitat i una passió sense límits ens permetia entendre com una sola persona havia pogut reunir, dins de la seva casa de Torroella de Fluvià, els objectes i elements que permetien el relat complet del que eren els orígens del cinema. Negociar amb en Tomàs va ser apassionant i, en alguns moments, extenuant. Ens trobàvem davant d'un mestre en aquesta disciplina, que havia adquirit i mercadejat cadascuna de les més de vint mil peces de la seva col·lecció, de les quals recordava el lloc on havien estat comprades, el preu pagat, la persona que les hi havia venut i la seva transcendència i aportació a la història del cinema. Sabia el que volia des del primer dia, però això no era sinònim d'inflexibilitat. No va ser fàcil, però vam arribar a un acord que a ell li va permetre conquerir el seu somni i a Girona, inaugurar un dels museus més importants del món en la seva especialitat. Naturalment, no tot va ser un camí de roses i des del respecte més profund vam discrepar en més d'una ocasió. Però en Tomàs va ser feliç quan el 1998 es va inaugurar el museu. I ho ha estat cada vegada que ha adquirit una nova peça, hem ingressat un nou fons o s'ha inaugurat una exposició. S'ha acabat el temps per a un home que havia reflexionat molt sobre aquest concepte. Ens deixa, però, un llegat etern i universal.