comèdia. explosiva
J. b
La gamberrada ideal per a un estiu en crisi
L'exmembre de La Cubana Miquel Crespi s'hostatja al Teatre del Raval per acollir una pila de mags de pega
Què passaria si a la comèdia més desenfrenada, amb contínua complicitat amb el públic, se li incorporés un element magnèticament intrigant com és la màgia? Com casaria el joc, sovint, entre elegant i distant, dels professionals de la màgia amb les disfresses i les perruques més estrafolàries de La Cubana? Seria la catarsi perfecta, intuïa l'actor i director Miquel Crespi. Des d'ahir, i d'entrada tot el mes de juliol, el Teatre del Raval es deslliura del to més compromès socialment per convidar a una cita lúdica, festiva i participativa: La diversión desconocida.
D'entrada, el públic té el privilegi de poder fer una volta pels darreres del Teatre del Raval. Els acompanyen els mateixos actors i mags que intervindran en una mena de competició per aconseguir la Copa Paranormal, una distinció que es posa en joc cada 13 anys, diuen les regles d'aquesta convenció. Els mags no vesteixen frac, sinó més aviat vestuaris estrafolaris, rastes, tangues, juguen amb piscines inflables i barrets fets amb paper d'alumini. No seria precisament la gala de major etiqueta però sí que garanteix una festa a l'escenari. Tanta com activi el públic.
Resulta que gràcies a l'empresa Zootroupe (en realitat la productora de Crespi), la família White ha decidit organitzar el campionat a la ciutat més turística i de moda d'Europa. Hi competeixen dues seleccions d'artistes: una selecció local i una altra d'internacional. Miquel Crespi (en el paper de Joanet Casamitjana) assumeix la labor de presentador i disposa de diferents ressorts per garantir que el muntatge tingui el ritme, la picardia i la implicació amb el públic que sigui necessària perquè la connexió no decaigui. L'espectacle alterna el català i el castellà. De fet, un dels artistes que participen en la delegació local és un mag vingut de la Franja que, el dia de la presentació a la premsa, es queixava que l'organització pagués l'habitació d'un hotel luxós a un contrincant de l'equip internacional, mentre que ell s'havia hagut de conformar amb un passatge d'anada i tornada d'autocar de línia. Aquest és el to i l'humor del muntatge, passat de mida amb tota la voluntat però que sobta per uns números de màgia notables. Hi ha taules que ballen, cartes i ulleres que salten, bols d'aigua eterna i pissarres que escriuen l'animal que pensa l'espectador (si no l'encerta a la primera, serà a la tercera).
El públic té garantida diversió i que participarà en quasi tot el que voldrà. Com en els espectacles de La Cubana, assistir-hi en grup dóna molt més joc perquè la possibilitat a conèixer el voluntari i provoca moltes més rialles. Els responsables de la sala admeten que l'aventura de la colla liderada per Crespi pot ser un motiu de reclam per a uns mesos xafogosos, que provoquen una certa resistència a llocs tancats. Però la frescor de la proposta artística dóna molt de joc a l'escena. Sense cap mena de dubte. Bon exemple és el darrer treball de La Cubana, que va superar l'estiu passat amb una bona presència de públic al Tívoli proposant un altre joc escènic: Campanades de boda.
Crespi ja fa anys que navega lluny de la companyia de Sitges. Ha treballat amb moltes companyies partint de l'escola de La Cubana. És el cas de Calígulas, de Sabadell.. Des de fa anys, però, es dedica a fer de training per a actors a qui ajuda a preparar els pròxims personatges que han de defensar, habitualment, en la gran pantalla. Crespi també va liderar el projecte d'un festival de comèdia a Sitges (passada la desaparició del Sitges Teatre Internacional) que finalment no va trobar el necessari suport municipal.