POESIA
ferran aisa
Balada del Noi d'Almacelles
A Ponent ha nascut una nova editorial de poesia, Bookland, la República dels Llibres, com va promulgar l'entusiasta editor i poeta Jordi Prenafeta i Pàmpols a la presentació del poemari a la ja mítica sala del bar Horiginal de Barcelona.
El llibre d'Amat Baró, On has deixat la falç?, és el primer d'aquesta nova col·lecció de poesia que apareix en plena crisi econòmica que afecta el món de la cultura. L'edició del llibre està feta amb gran cura i les il·lustracions d'Àlvar Bonet li posen un to d'alta qualitat.
Dolors Miquel, al pròleg, afirma que el paradís s'ha perdut: “La infantesa com a paradís la tenen gairebé tots els nens que seran –o han sigut o són– els humans del futur. Tant si han estat nens feliços, com si no ho han estat tant.” El poeta versifica els records d'infantesa des del prisma de l'home que és ara que s'endinsa en el món dels nostres dies.
Una veu poètica que creix
Amat Baró (Almacelles, 1982) és un jove poeta i un trobador de la terra catalana. Ha participat en nombrosos recitals poètics a Ponent i a arreu de Catalunya. La seva obra prima va ser Abracadabra! Poemes i Cançons (2008) i ara amb On has deixat la falç? fa un pas de gegant amb la seva veu poètica. Una jove veu que ens parla del seu poble, de la seva ciutat, del seu país. El recull poètic de Baró consta de vint-i-vuit poemes dividits en quatre apartats: Rosa dels vents, Idil·lis, On has deixat la falç i Petita festa.
Són poemes que ens parlen de tot de records d'Almacelles, de passejades nocturnes a la riba del Segre lleidatà, de lluites per la llibertat de Catalunya. Són versos que porten títols molt suggeridors, com ara: Genolls pelats, Balada d'un jove de Tijuana, Idil·li al canyissar, La doctora Llull, Passeig pel Segre, Ara o mai, Quartet revolució i el formidable poema La Casa del Sol Ponent. Poema per a la Vera, la bella cambrera eslava del Cafè del Teatre, amb versos com ara: “Brama, si et veig, una foguera! / Ets l'esclat de la primavera...” I l'Amat Baró aixeca la seva falç per clamar: “No morirà la terra catalana / si escolta els trobadors.”
