EXPOSICIONS
C.F
Esperit clàssic de Jassans
El Centre de Lectura de Reus tanca la temporada d'art amb una exposició de l'escultor Josep S. Jassans, amb una trentena d'obres centrades en la representació de la figura humana
Quan a l'escultor Josep Salvadó Jassans li preguntaven perquè sempre havia volgut defugir de l'abstracció –tot i que sí que havia explorat aquest camp de manera ocasional–, sempre deia que ningú fins ara no havia aconseguit superar els grecs, i que per això als artistes només els quedava repetir-los i imitar-los. Jassans (Alforja, 1938 - Barcelona, 2006) era un home d'esperit clàssic: “va tenir la inquietud de treballar nous camps, però per ell l'obra figurativa era més completa”, explica el fill de l'escultor, Valeri Salvadó (també artista, tot i que ell centrat en el dibuix i la pintura). Una trentena de les seves escultures es poden veure des d'ahir i fins al 31 d'agost al Centre de Lectura de Reus, que amb aquesta exposició tanca el cicle d'art Confluències 2013.
Els reusencs tenen molt present l'obra de Jassans en el seu dia a dia. Ell signa nombroses escultures públiques que s'escampen per tota la ciutat, com ara les que s'aixequen a les Peixateries Velles, a l'Hospital de Reus, a la plaça Misericòrdia o els relleus al Mercat. Però l'exposició que ara es pot veure al Centre de Lectura aplega “l'obra més petita, de col·leccionista, la que no va ser feta per encàrrec”, segons el seu fill. Era un artista molt vinculat a la capital del Baix Camp, ja que allà hi va començar a aprendre l'art de l'escultura amb dos grans mestres: Modest Gené i Joan Rebull, amb els quals va treballar en el seus respectius tallers i dels quals va prendre la devoció pel món clàssic.
La majoria de les escultures que s'exposen són de bronze, excepte tres: La nena de les trenes (1966), feta en terra cuita (la versió d'aquesta obra en fusta es troba al Museu de Montserrat); Gilbert, també de terra cuita; i Conjugal, una peça de fusta que manlleva el nom d'un poema de Maragall –cedida pel Museu de Reus– que representa una noia embarassada i que Jassans va esculpir prenent com a model la filla del pintor Casademont. I és que l'artista alforgenc mai no treballava en una escultura sense una model al davant. “Volia treballar al natural”, segons la seva vídua, Antonieta Borràs, per evitar caure en l'academicisme.
Totes les seves obres tenen un punt en comú: la figura humana. Jassans representa en la gran majoria de les seves obres el cos humà nu. Es va especialitzar en el modelat del cos humà, una pràctica que també exercia en la seva vessant acadèmica, ja que Jassans era catedràtic de morfologia escultòrica del cos humà a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Tota una vida dedicada a l'estudi de la representació escultòrica de la figura humana.
Fi de temporada
L'exposició, que es completa amb un a sèrie de dibuixos i pintures del mateix artista, tanca la temporada de la secció d'art del Centre de Lectura de Reus, que en els darrers mesos ha programat dues exposicions més de dos artistes vinculats d'una manera o altra a Jassans: la del seu fill Valeri Salvadó, i la de Mariano Andrés (guanyador del premi Sala Fortuny 2013), que va coincidir amb l'artista alforgenc com a professor de la Facultat de Belles Arts.
D'altra banda, la secció d'art de l'entitat reusenca, que en els darrers quatre anys ha estat dirigida per Mercè Bessó, canviarà ara de direcció, que recaurà, amb tota probabilitat, amb l'artista Aureli Ruiz.
