Ciutadella, cada racó

Ens endinsem en el nucli antic de Ciutadella acompanyats de Ja T'ho Diré al complet: Cris Juanico, Sente Fontestad, Titi Saurina, Charli Pons i Flay Moll. No fa ni una setmana que, a La Mirona de Salt, van oferir els dos primers concerts de la gira de retorn i l'excitació encara no s'ha diluït del tot. “Es van despertar emocions que pensàvem que ja havien quedat enrere”, explica en Flay. “Ens miràvem dalt l'escenari i ens sorpreníem de la naturalitat amb la qual estàvem tocant; no semblava que haguessin transcorregut deu anys...”

Ja T'ho Diré són a Ciutadella per oferir unes quantes entrevistes abans de reprendre, demà, al Teatre Grec de Barcelona, el periple de Mos tornam a trobar, al qual s'hi suma també una data a Porreres i una altra, és clar, al municipi de Menorca, d'on fa vint-i-dos anys van decidir fer les maletes i instal·lar-se en una masia de Biure d'Empordà amb la voluntat de ser músics professionals. Els preguntem quan fa que no passegen plegats per aquests carrers i la resposta és, si més no, desconcertant: “Molt”, diuen. En Titi i Sente es queden uns segons pensatius. “És possible, de fet, que no ho hàgim fet mai. Quan tornàvem amb Ja T'ho Diré a Ciutadella cadascú anava a ca seva i, després, no ens veiem fins al concert”, apunten. “Tiràvem més aviat cap a l'extraradi”, recorda Juanico. “Ens trobàvem a Es Portal de la Mar, molt a prop de sa Platja Gran. I el local d'assaig primer el teníem a la plaça de Dalt dels Penyals i, després, al carrer Sud. Aleshores tots teníem les nostres feines, però dos, tres, a vegades quatre vespres per setmana quedàvem per tocar fins que la policia ens feia callar per no empipar els veïns”.

Amb tot, és difícil fer més de dues passes sense que algú no aturi a la banda. A la llibreria Punt i A part, establiment on venien sempre les entrades dels seus primers concerts, es retroben amb en Joan [vegeu la imatge de l'esquerra], autor de la fotografia que il·lustrava el primer disc del grup: un vinil compartit amb el grup Ferris que incloïa cançons com ara El último verdugo i Ei, Joan!. Minuts després, quan entren a Ca Na Fayas, amb prou feines ja han dit “bona tarda” que ja els estan convidant a formatges, sobrassada i gin amb llimonada. “És la beguda santjoanera”, ens adverteix en Flay. “Per Sant Joan entres a les cases, saludes i fas un ginet”. Tot i que, actualment, només Cris Juanico viu a Ciutadella, on el setembre emprendrà el seu quart curs al capdavant de l'escola de música moderna Sa Fàbrica de Músics, salta a la vista la importància que, per a tots ells, tenen carrers com el de Sant Miquel, Sant Sebastià i Ses Voltes. “Quan érem joves no hi havia massa cosa a fer a banda de passejar per aquests carrers”, recorda en Sente. “Els hem recorregut des de la infantesa, però durant l'adolescència els vam esprémer a fons”, diu, amb murrieria, en Flay. “Sempre hi havia gats moixos, i a vegades, quan passejo pel carrer Sant Jeroni, em torna aquella olor. Jugàvem a pilota i a pedrades, per culpa de la qual més d'un vidre va acabar trencat”, ens diu Juanico. “Des de fa vint-i-dos anys no hem parat de redescobrir Ciutadella, tenim una mirada que ens permet veure-la tant des de fora com des de dins”, conclou en Sente. “És curiós, però sempre queda un racó per sorprendre't”.