crítica
àngel quintana
Davant la complexitat del mal
‘Star Trek: En la oscuridad', de J.J. Abrams, ressuscita l'esperit de la vella sèrie televisiva per oferir la millor versió del cinema d'aventures amb intel·ligència, sense caure en els excessos ni en els maniqueismes
Dins del cinema comercial dos fenòmens semblen acaparar una part essencial de la producció i de la rendibilitat: les pel·lícules de superherois i les fantasies apocalíptiques sobre la fi de la civilització. Els perills d'aquests dos models poden veure's fàcilment en dues pel·lícules estrenades recentment, El hombre de acero, de Zack Snyder, i After Earth, de M. Night Shyamalan. L'aparició de Star Trek: En la oscuridad de J.J. Abrams trenca aquesta bipolarització donant a la ciència-ficció el millor que es pot esperar del gènere. A Star Trek hi ha un malvat que vol destruir la Terra que podria sorgir de qualsevol còmic de la Marvel i hi ha un grup d'herois que lluiten per la dignitat. J.J. Abrams roda, però, una excel·lent pel·lícula d'aventures en què els dolents tenen fissures, els herois tenen dubtes i on res no és mai allò que aparentment sembla.
Malvat amb fissures
El malvat de la sèrie és Khan, un terrorista a qui veiem dirigir un atemptat, metrallar la seu de la Federació, refugiar-se en un planeta en guerra i articular un discurs maquiavèl·lic davant dels seus contrincants. Khan –que ja havia estat objecte de culte a Star Trek: la ira de Khan de Nicolas Meyer (1982)– és, però, un personatge que viu amargat pel destí dels seus antics companys, que ha de matar per defensar el seu clan i que no para de mostrar fissures.
Khan no és l'únic representant del mal, ja que en un moment determinat descobrim que un dels dirigents de la Federació se situa a l'altre costat de l'espectre en dissenyar una venjança, oposar-se a la justícia i voler exterminar les criatures venjatives.
El debat entre si cal destruir l'enemic o capturar-lo marca una part del conflicte entre el capità Kirk i Spock, i posa en perill la sòlida relació d'amistat que els uneix des dels inicis. Les emocions no paren d'entrar en conflicte amb la racionalitat i els seus límits, atorgant al relat una intensitat que el confronta als millors episodis de la sèrie Star Trek.
J.J. Abrams articula el relat amb el·lipsis sobtades, canvis de to, excel·lents escenes d'acció i sobretot una gran complexitat de l'interior de la qual no paren de sorgir conflictes al voltant de l'amistat, el compromís o els límits de la legalitat. La nau Entreprise acaba visualitzada com una metàfora sobre el mite de la frontera: destinada a l'exploració d'allò desconegut, ha d'introduir els valors de la civilització en els mons desconeguts amb tots els perills que es deriven de quan la exploració es transforma en visualització del mal. El resultat final és una de les millors pel·lícules d'aventures de la temporada.
