teatre
C.F
Una joia del teatre medieval a la Selva del Camp
Comencen els assajos d'El Misteri de la Selva', el drama assumpcionista més antic d'Europa en llengua romànica
El Misteri de la Selva és el drama sacre assumpcionista més antic d'Europa en llengua romànica, que es representa a la Selva del Camp (Baix Camp) de forma ininterrompuda des del 1980. L'escenificació implica cada any més d'un centenar de persones, que fa pocs dies van començar els assajos. Enguany les representacions tindran lloc els dies 14 i 15 d'agost a l'església renaixentista de Sant Andreu Apòstol de la Selva. El tema central de l'obra, l'Assumpció de Maria al cel, prové dels primers segles del cristianisme. Escrit en llengua catalana a finals del segle XIV, El Misteri de la Selva “és un esdeveniment cultural de primer ordre a Catalunya i una autèntica joia del teatre medieval”, segons apunten els organitzadors –el Patronat del Misteri de la Selva–, que recorden que la representació va rebre el premi nacional de cultura popular a la millor iniciativa artística l'any 1994. El text, anònim, el va trobar l'historiador local Joan Pié en una llibreta dipositada a l'Arxiu Parroquial Selvatà, juntament amb altres textos de la senyoria de Prades i Mont-ral de mitjan segle XIV. Posteriorment, la llibreta va passar a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, on es troba actualment. Si bé el text és anònim, diverses referències, com ara una cita a l'església medieval de Santa Maria del Miracle, fan pensar que es va escriure a Tarragona.
El fil argumental del Misteri porta Maria des de casa seva, lloc de la seva mort, fins a l'indret on és sepultada i, finalment, fins a la glòria celestial. Cadascun dels dos grans passos de l'acció dramàtica (mort i sepultura, resurrecció i glorificació de Maria) és assenyalat per una baixada de Jesucrist des del cel, acompanyat d'àngels i de sants. Un altre dels atractius de la representació és que “permet gaudir del refinament del lèxic trobadoresc i dels cants a cappella, que són interpretats majoritàriament amb la mateixa tonada que indica el manuscrit original”, segons els seus responsables, que hi afegeixen que els cants pertanyen al repertori gregorià i polifònic dels segles XIII i XIV.
