Herència cultural i biològica

Un tema habitual en moltes trobades familiars és parlar dels avantpassats i de com vivien, per transmetre la genealogia familiar i als més menuts. Tanmateix, recular en les genealogies presenta una paradoxa interessant. Si hom calcula, per exemple, quants avantpassats seus hi havia fa 30 generacions, és a dir, fa uns 900 anys, veurà que el nombre supera, de llarg, els mil milions. Però això és impossible, perquè al segle XII la població total del planeta no arribava als 500 milions. Què significa? Doncs que totes les genealogies s'entrellacen i, per tant, que tots compartim uns mateixos avantpassats; i aquest fet implica, al seu torn, que compartim un mateix bagatge genètic que hem heretat d'ells.

Però, malgrat tot, els nostres cognoms, que també reflecteixen la genealogia però que en canvi tenen un origen cultural, són diferents. Els gens ens aporten informació biològica sobre els nostres orígens, mentre que els cognoms i els altres trets hereditaris d'origen cultural ens aporten informació sobre el context geogràfic i els esdeveniments històrics de l'època en què s'originaren. Com influeix tot això en el què som ara?

Aquest és, a grans trets, l'eix sobre el qual reflexiona l'assaig Gens i genealogies, de Susanna Manrubia i Damián Zanette, guanyador del 18e Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General. Manrubia és investigadora del Centre d'Astrobiologia de Madrid i Zanette és professor i investigador al Centre Atòmic Bariloche (Argentina). En aquest llibre, molt amè i ple d'exemples, els autors volen que “el lector es replantegi el valor de l'herència genètica i la importància de certs trets culturals que aparentment ens defineixen”. Una lectura estimulant que ens fa relativitzar la importància dels nostres orígens.