Aventura genial a la Viquipèdia

Q uina aventura més arriscada la de la producció Perduts a la Viquipèdia. La directora Teresa Pombo confia el ritme del muntatge al treball de dos nens, veritables conductors de l'obra. La jugada li surt bastant bé perquè els joves actors són vitals i entusiastes. També és cert que la connexió contínua a la pantalla, amb vídeos divertits com ara un de Marie Curie (que recorda molt a Lloll Bertran) i el seu marit (puntual Santi Ibáñez), és un baló d'oxigen per garantir que el ritme de la producció serà picat. Perduts a la Viquipèdia connecta perfectament amb el públic jove perquè s'atreveix a posar els referents preadolescents com a metxa infal·lible per a la identificació dels nens (des de 7 fins a 12 anys, preferiblement) amb els protagonistes. Aquests, uns nens a qui a escola es qualificaria de problemàtics (cul d'en Jaumet i despistada Ada) descobreixen l'encant de la curiositat. La producció és ambiciosa, també tècnicament, tot i que l'escena aparentment és molt neta i res hi molesta.

Resulta que han de fer un treball obligatori. I que no saben per on arrencar. Estan dispersos. La casualitat (vestida d'accident) fa que iniciïn un viatge cap a la mateixa Viquipèdia. I, des de la mateixa xarxa, s'atreveixen a reptar els científics més espavilats per ser l'escollit a qui dedicar el mural. Així, poden fer des dels jocs més infantils i carn d'esplai (donar-se xocolatada amb melindros amb els ulls embenats) fins als més moderns (fer un rap amb les seves habilitats). En el viatge, descobreixen impostors, reivindiquen el paper de les dones en la ciència, aprenen el mètode científic, constaten la diferència entre la ciència experimental i la teòrica i sobretot, s'adonen que ells també poden ser investigadors. Només cal que el cuc (el neutrí, en el cas del muntatge) els faci tastar la curiositat de descobrir la raó d'un problema aparentment irresoluble.

El Minigrec d'enguany és una bona jugada del festival. Perquè es vincula amb les programacions privades d'aquest mes, i perquè reparteix la responsabilitat en aquesta programació. La llàstima és que els muntatges tenen una durada massa curta per fer efectiu el boca-orella. És d'esperar que peces com Perduts a la Viquipèdia tindran més temps en el cartell barceloní i també arreu de Catalunya.